En Marxa! guanya les eleccions legislatives amb un 32% dels vots

El partit del president francès, Emmanuelle Macron, La República En Marxa! (LREM), va ser el més votat a la primera volta de les eleccions legislatives franceses que es van celebrar ahir. La formació que encapçala Macron va fregar el 32% dels vots, segons les estimacions que van difondre els mitjans francesos. Aquest resultat l’aproparia molt a la majoria absoluta a la qual aspirava el president socioliberal per poder afrontar la seva agenda de reformes. Segons aquestes estimacions, el partit conservador, Els Republicans, traurien entre el 20 i el 21% dels sufragis; l’ultradretà Front Nacional, entre el 13 i el 14%; i l’esquerra França Insubmisa s’hauria quedat prop de l’11% dels vots. El que sí que es consumaria és el desastre que anunciaven per al Partit Socialista, ja que només hauria tret un 9% dels vots.

Les valoracions avançades donarien un millor resultat per a Macron del que anunciaven els sondejos, i també un revés inesperat al Front Nacional. També anticipen una participació històricament baixa, del 49%, i marcaria un rècord d’abstenció en les eleccions legislatives de la V República (que es va crear el 1958). “Hi ha més gent a les platges que als col·legis electorals”, va resumir la cadena BFM TV, amb el suport de les xifres facilitades pel ministeri de l’Interior. A les tres de la tarda, la participació era del 40,75%, per sota del 48,31% a la mateixa hora de l’última cita, del 2012, i del 49,28% del 2007. “Després de les presidencials, els francesos tenen la impressió que aquestes estan de més, la qual cosa no és justa”, va dir l’alcalde del districte II de París.

La dimensió de la victòria de LREM es pot apreciar millor en les anàlisis que els instituts demoscòpics feien, de com quedaria el repartiment dels escons després de la segona volta. Segons l’estudi de la casa Irem per a la televisió pública France 2, la formació de Macron estaria entre els 390 i els 430 diputats a l’Assemblea Nacional, molt per sobre dels 289 que marquen la majoria absoluta. Els Republicans traurien entre 85 i 125 escons; el Partit Socialista, entre el 20 i 35; França Insubmisa, entre 11 i 21; i el Front Nacional, entre 3 i 10.

La proximitat amb les eleccions del 23 d’abril i del 7 de maig, i una campanya marcada pels atemptats de Londres o l’atac frustrat a la catedral de Notre Dame, van restar atenció mediàtica i interès a aquests comicis. “Hi ha cert cansament, després de tantes seqüències electorals, amb les primàries i les presidencials”, va dir Marine Le Pen, presidenta del Front Nacional (FN).

Ensorrada socialista

El secretari general del Partit Socialista, Jean-Christophe Cambadélis, va admetre que la primera volta de les legislatives va estar marcada per la caiguda “sense precedents” de l’esquerra en conjunt i “principalment” de la seva pròpia formació. En la compareixença de premsa després de les primeres estimacions de vot, Cambadélis va animar a fer que la segona volta, que se celebrarà diumenge vinent, no serveixi per ampliar la majoria del partit de Macron, sinó per instal·lar un major pluralisme a la cambra baixa. “No és sa ni desitjable que un president escollit en segona volta pel rebuig a l’extrema esquerra es beneficiï del monopoli de la representació nacional”, va considerar Cambadélis, per després afirmar que la democràcia francesa “no pot permetre’s estar malalta”.