Llum verd de l'Assemblea a prohibir als diputats que contractin familiars

L’Assemblea Nacional francesa va votar ahir a favor de prohibir als diputats la contractació de familiars com a assistents parlamentaris, una mesura que forma part de la llei de “moralització de la vida pública” anunciada pel president del país, Emmanuel Macron. El desenvolupament d’aquest reglament va ser una de les promeses electorals de Macron, després que l’antic candidat conservador a la presidència, François Fillon, fos imputat per haver atorgat una ocupació fictícia a la seva esposa durant dècades com a assistent parlamentària. A més, Fillon també va aconseguir contractes per a dos dels seus fills.

El text votat per la cambra baixa, després d’haver passat en primer lloc pel senat, impedeix la contractació de la família propera –és a dir cònjuge, pares i fills, així com els familiars de la parella– i també afecta els ministres i als càrrecs públics locals. Les persones que únicament tinguin un “vincle familiar” a partir de segon grau podran ser contractades com a assistents, a condició que els diputats redactin una declaració.

El vot de la proposta al Senat, que es va celebrar el 13 de juliol passar, va aixecar polseguera en una cambra on 59 membres tenen contractat a algun familiar, segons va informar el diari francès Le Monde. Per la seva banda, l’Assemblea Nacional no té coneixement sobre quants contractes d’aquest tipus hi ha en l’actualitat, va explicar un portaveu de la institució a l’agència de notícies Efe, ja que “el parlamentari és l’ocupador i la cambra no intervé en cap fase del procés”.

La regeneració institucional i la conducta dels càrrecs electes ha estat un punt especialment sensible en els últims mesos a França, i Fillon no ha estat l’únic polític afectat per un escàndol de suposades ocupacions fictícies, encara que el seu cas sí que ha estat el més mediàtic.

En aquest sentit, cal recordar que la presidenta de l’ultradretà Front Nacional (FN), Marine Le Pen, va ser imputada el 30 de juny passat per apropiació indeguda, en ocupar a una persona dins del seu partit amb fons públics procedents del Parlament Europeu.

El breument ministre francès de Justícia, el líder centrista François Bayrou, es va veure obligat a deixar el seu càrrec a final de juny per un cas similar, i la Fiscalia de París investiga a una vintena d’eurodiputats de diferents formacions polítiques després d’una sèrie d’acusacions abocades per l’eurodiputada del Front Nacional Sophie Montel.

L’Assemblea Nacional hauria de finalitzar avui l’escrutini de la llei per regenerar la vida política llançada per Emmanuel Macron, després del qual una comissió mixta formada per membres d’ambdues càmeres tractarà d’arribar a un acord sobre el text final.

Desafecció cap a la política

En un país on la desafecció cap a la política no ha deixat d’augmentar en els últims anys, la regeneració de la vida pública va ser una de les grans propostes de Macron durant la campanya per a les eleccions presidencials. La “llei de moralització” inclou la limitació de mandats a tres consecutius, una clarificació del paper de la primera dama o la supressió de l’opaca “reserva parlamentària”, un fons de 146 milions d’euros que permet als parlamentaris finançar projectes locals, entre altres mesures.