Junts pel Sí i la CUP aprovaran la llei de ruptura abans de l'1 d'octubre

Junts pel Sí i la CUP van registrar ahir al Parlament de Catalunya la Llei de Transitorietat Jurídica, la més important de les anomenades lleis de desconnexió. Tots dos grups van pactar aprovar-la abans del referèndum de l’1 d’octubre. Batejada finalment com a Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República, la futura proposició de llei entrarà en vigor únicament en cas que guanyés el sí a la independència en el referèndum previst per a l’1-O, amb l’objectiu de crear un marc legal alternatiu a l’espanyol.

Presentada davant la premsa per Lluís Corominas i Jordi Orobitg, de JxSí, i Benet Salellas i Gabriela Serra, de la CUP, la llei pretén donar la cobertura jurídica al període posterior a un eventual triomf del sí, per la qual cosa entraria en vigor entre el 2 d’octubre i l’aprovació d’una hipotètica “constitució catalana”, segons la planificació dels sobiranistes. Corominas, cap de files de JxSí, va recalcar que aquesta llei de “ruptura” atorga un caràcter “vinculant” al referèndum i proporciona un “marc jurídic clar”, mentre que Salellas va ressaltar que la llei “dinamita qualsevol intent” d’obrir un nou “processisme”, que conclourà “de forma definitiva” si guanya el sí.

Amb 89 articles i tres disposicions finals, la proposició de llei es convertiria en la “norma suprema” fins a l’aprovació de la nova “constitució catalana” i les eleccions posteriors, una “transició” que tindria un termini aproximat d’un any. L’articulat preveu aspectes com amnistiar als condemnats o investigats pel procés sobiranista -no per corrupció, segons la CUP-, que el president de la Generalitat sigui el cap d’Estat o permetre als ciutadans mantenir la doble nacionalitat espanyola. L’exèrcit espanyol, per la seva banda, hauria d’abandonar Catalunya; les duanes passarien a ser controlades per la Generalitat; es continuarien aplicant a Catalunya les normes del dret de la Unió Europea, dret internacional general i tractats internacionals; i el personal de l’Estat que presti els seus serveis a Catalunya s’integraria en l’administració pública catalana en mateixes condicions retributives i ocupació, excepte renúncia.

La Generalitat seria l’única “autoritat” tributària; l’assumpció del deute es deixaria a l’eventual fase de negociació amb l’Estat; es mantindrien els drets lingüístics de català, castellà i occità; i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es convertiria en Tribunal Suprem de Catalunya.

Calendari constituent

També s’estableix el calendari a seguir en un procés constituent amb tres fases després de l’1-O: un inicial procés participatiu; unes eleccions constituents i elaboració d’una proposta de Constitució per part d’una Assemblea Constituent; i, com a última fase, ratificació de la constitució mitjançant un referèndum.

La reacció no es va fer esperar i, després de la presentació de la llei, el president espanyol, Mariano Rajoy, i el líder del PSOE, Pedro Sánchez, van conversar telefònicament i es van com­prometre a “instrumentalitzar una posició conjunta de resposta a aquest desafiament”, van explicar els socialistes. Per la seva banda, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, va advertir que la llei “mai entrarà en vigor”, ja que seguiran responent als intents de l’independentisme de “vulnerar” la Constitució, i va acusar el govern de no tenir “cap sensatesa, moderació o responsabilitat institucional”.