La justícia reclama 5 milions d'euros a Mas i altres ex-alts càrrecs pel 9-N

Segons fonts properes als implicats, entre els citats hi ha també els exconsellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs, tots ells inhabilitats, igual que Mas, pel 9-N, i també s’incorpora altres set càrrecs polítics i tècnics dels departaments de Presidència i Governació. A la llista s’inclouen l’ex-secretari general de Presidència Jordi Vilajoana, així com Lluís Bertran, Josefina Valls –dona de l’exconseller Jordi Baiget, que va abandonar el govern precisament per por de perdre el seu patrimoni–, Carolina Pardo, Jaume Domingo, Ignasi Genovés i Jordi Serra.

Les mateixes fonts van asse­nyalar que aquell dia se’ls comunicarà la quantia de la fiança i com es reparteix, atès que no tots tenen el mateix grau de responsabilitat comptable. No obstant això, aquestes fonts van donar per descomptat que diverses organitzacions sobiranistes organitzaran col·lectes per fer front a aquesta fiança, per la qual cosa creuen que els implicats no hauran d’afrontar embargaments, i que el seu patrimoni personal no es veurà afectat.

A principi de juny, la fiscalia va presentar un informe al Tribunal de Comptes en el qual es mostrava favorable a l’obertura d’una investigació contra Mas, Ortega, Rigau i Homs, per determinar la seva responsabilitat en la despesa de més de cinc milions d’euros en el 9-N.

Les reaccions per part de la Generalitat no es van fer esperar. El president, Carles Puigdemont, va acusar el govern de “saltar-se l’Estat de dret” i de fer un “salt qualitatiu en la seva estratègia desesperada de fomentar la por” per impedir l’1-O. En una roda de premsa conjunta amb el vicepresident, Oriol Junqueras, Puigdemont va lligar aquest “increment de les amenaces i agressions” de l’Estat al fet que aquesta setmana –previsiblement avui– estigui previst que s’aprovi la llei del referèndum i el decret de convoca­tòria.

Puigdemont va subratllar que “per més por que vulguin fabricar, no tindrem por. Per més traves que vulguin posar en aquests 25 dies que falten per fer el referèndum, res ho detindrà”.

La decisió del Tribunal de Comptes, que va qualificar com un més dels “òrgans polititzats” de l’Estat, “vulnera els procediments” previstos, en interpretar de manera “esbiaixada” la normativa de les institucions i saltar-se “garanties fonamentals del dret de defensa”, sense esperar a “llegir-se” els expedients que havien demanat als afectats.