Catalunya
Els primers alcaldes citats per l'1-O s'acullen al dret a no declarar
Els batlles d’Oliana i Pont de Suert acudeixen al jutjat de la Seu acompanyats d’un centenar de ciutadans i polítics
Els primers alcaldes que estaven citats ahir davant la fiscalia pel suport al referèndum de l’1 d’octubre es van acollir al dret a no declarar. El primer va ser el d’Oliana, Miquel Sala, del PDeCAT, als jutjats de la Seu d’Urgell, on va entrar a les 9.50 hores. L’alcalde va accedir a l’edifici judicial davant l’ovació de més d’un centenar de persones, entre ells representants polítics del Pirineu, que es van concentrar cridats per l’ANC Alt Urgell i que van acompanyar els citats a la plaça Jacint Verdaguer, a l’entrada del jutjat. Entre els presents van estar l’alcalde de la Seu, Albert Batalla –que encara no ha rebut la citació– i la senadora del Pallars del PDeCAT, Maite Rivero.
Després de declarar durant 15 minuts, Sala va explicar que “no trobo el sentit a aquesta citació” i es va acollir al dret de no declarar en considerar que “aquestes declaracions no toca fer-les davant un fiscal, sinó davant un jutge”. “Si el poble vol votar, jo, com a alcalde, els dono suport i estic al seu costat ajudant-los a expressar-se de forma lliure”, va afegir. La fiscal li va presentar documentació sobre la convocatòria del referèndum i li va preguntar si havia rebut informació sobre el procés. Segons va explicar Sala, les preguntes van ser sempre en “un to cordial i distès”.
El segon a declarar va ser José Antonio Troguet, del mateix partit i de Pont de Suert, que va entrar pocs minuts abans de les 11 del matí, acollint-se també al seu dret a no declarar. La fiscal li va recordar que s’afronta a acusacions de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics. En sortir va assegurar estar “relaxat i tranquil”, i que la relació durant la declaració amb la fiscal va ser també “molt distesa”.
Mentrestant, la guàrdia civil prosseguia l’activitat d’embargament de material relacionat amb el referèndum. El cos va requisar ahir centenars de sobres embalats i emmagatzemats en caixes, que suposadament contenen les notificacions als presidents, vocals i suplents que integraran les meses electorals, a la seu de l’empresa de missatgeria Unipost a Terrassa.
El secretari judicial va trigar més de dues hores a poder accedir a les oficines per endur-se la documentació. El motiu era que a mitja tarda, una part dels veïns concentrats a l’exterior (unes 200 persones en total), es van asseure a terra per bloquejar l’arribada de la comitiva. Els mossos d’esquadra desplaçats al lloc van intentar parlar amb els asseguts perquè obrissin pas.
Finalment, els agents es van endur alguns dels concentrats i van facilitar que la comitiva judicial pogués entrar a les oficines per una porta lateral. El registre es va perllongar durant tot el dia, ja que va començar a primera hora del matí i no va finalitzar fins a les vuit del vespre.