Els mossos, enviats a identificar els responsables dels centres de l'1-O

El fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, va donar ahir instruccions al major dels mossos d’esquadra, Josep Lluís Trapero, perquè els seus agents identifiquin els responsables dels centres designats com a col·legis electorals per al referèndum de diumenge.

En una instrucció, Romero de Tejada ordena que els agents dels mossos es personin als centres educatius o administratius que es preveu que facin les funcions de col·legi electoral en la consulta. Segons aquesta instrucció, el cos d’ordre català ha d’identificar els responsables de les meses i prendre’ls declaració com a testimonis. El fiscal exigeix els mossos que demanin als responsables la documentació que tinguin sobre la designació com a col·legi electoral, com ara persones de contacte per a incidències o les peticions perquè lliurin les claus. A més, també els ordena que, en cas de tenir algun material electoral, el requisin.

D’altra banda, el director de gabinet de coordinació i estudis de la Secretaria d’Estat de Seguretat, el coronel Diego Pérez de los Cobos, va transmetre en la primera reunió de coordinació del dispositiu per frenar el referèndum que el ministeri de l’Interior rebutja convocar la Junta de Seguretat, com havien demanat els mossos. Complint amb la instrucció de la fiscalia, Pérez de los Cobos va citar per primera vegada el responsable de la guàrdia civil a Catalunya, el general Ángel Gonzalo; el cap superior de la policia nacional, el comissari Sebastián Trapote, i per part dels mossos d’esquadra el major Josep Lluís Trapero, que va delegar en Ferran López, responsable d’Unitats Ter­ritorials d’aquest cos.

Aquest representant dels mossos va demanar que es convoqui la comissió de coordinació policial de Catalunya, òrgan integrat en la junta de seguretat. Des d’Interior es va defensar, però, que es tracta d’unes actuacions judicialitzades i que és el fiscal qui ha optat per nomenar un director tècnic en la figura de Pérez de los Cobos, per la qual cosa el departament no pot posar en qüestió la instrucció del ministeri públic.

En un altre ordre de coses, el Tribunal de Comptes va fixar ahir una fiança de 5,2 milions d’euros per a l’ex-president català Artur Mas pel desviament de diners públics per al referèndum del 9 de novembre del 2014. El tribunal ha dividit el cost del 9-N en diversos blocs i ha assignat una partida econòmica de responsabilitat a cadascun dels ex-alts càrrecs, si bé Mas apareix en tots i per això se’l considera “màxim i últim responsable”.

Responsabilitat solidària

Igual que Mas, cadascuna de les persones que apareix en aquests blocs haurà de respondre de forma “solidària”. Així, el Tribunal ha estimat que la responsabilitat de l’exconsellera Irene Rigau queda fixada en un màxim de 3 milions d’euros; la de l’exconseller Francesc Homs, en 2,1 milions i per l’exconsellera Joana Ortega, 800.000 euros. Mas i els ex-alts càrrecs tenen quinze dies per dipositar la fiança que s’imposa a cadascun, de no ser així el Tribunal de Comptes procedirà a l’embargament de béns i en últim cas el màxim responsable serà l’expresident. Per això, la part que els exconsellers no puguin abonar serà a càrrec d’Artur Mas.

Després de conèixer la resolució, els advocats de Mas i dels exconsellers investigats van expressar l’“absoluta disconformitat” i van avançar que recorreran.