L'ex-primer ministre José Sócrates, acusat de 31 delictes de corrupció

José Sócrates, primer ministre de Portugal entre el 2005 i el 2011, va ser acusat ahir formalment per la fiscalia de fins a 31 delictes de corrupció passiva, blanqueig de capitals, falsificació de documents i frau fiscal, vinculats a activitats amb les quals hauria acumulat més de 24 milions d’euros a Suïssa.

L’aclaparadora acusació del ministeri públic de Portugal, que per primera vegada involucra un ex-primer ministre en un procés judicial, es produeix després de gairebé tres anys d’espera per a Sócrates, detingut el 2014 a l’aeroport de Lisboa sota sospites de corrupció. Va passar aleshores deu mesos en presó preventiva i un any i mig en arrest domiciliari, període després del qual va quedar en llibertat condicional en espera d’acusació de la fiscalia.

Ahir el ministeri fiscal es va pronunciar i el va incloure en un grup de vint-i-vuit acusats: dinou persones i nou empreses. Alguns noms que figuren a la llista d’acusats revelen la magnitud de la batejada com a operació Marquès, entre ells el de Ricardo Salgado, expresident del Banc Espirito Santo (BES) i un dels homes més poderosos del país durant anys. També el de l’empresari Carlos Santos Silva, amic i presumpte testaferro de Sócrates, o els de Zeinal Bava i Henrique Granadeiro, exresponsables de l’operadora Portugal Telecom (PT).

Les activitats il·lícites d’aquesta trama queden detallades en un escrit de més de 4.000 pàgines en què es desgrana, entre altres qüestions, com Sócrates va arribar a rebre més de 24 milions quan estava al capdavant del govern. I ho va fer, en primer lloc, per actuar en benefici del grup empresarial Lena –amb interessos en diferents sectors–, que hauria aconseguit negocis per la seva mediació i a canvi va pagar elevades sumes a Santos Silva que, en realitat, tenien com a destinatari Sócrates.

De fet, el ministeri públic creu que pràcticament tots els diners que va rebre l’ex-primer ministre van passar abans per Santos Silva, qui acumulava les sumes en comptes suïssos que van anar augmentant per transferències o en concepte de pagaments per prestació de serveis inexistents.

Sócrates també va obtenir sucoses sumes, segons la fiscalia, per part de Ricardo Salgado, qui agraïa així l’actuació del primer ministre en favor de la seva estratègia per a Portugal Telecom, del qual el grup Espirito Santo era accionista. En aquest cas, Salgado hauria pagat els suborns a través d’una tercera persona que mobilitzava comptes a l’estranger.

Finalment, el ministeri fiscal considera que l’ex-primer ministre va rebre diners d’una tercera font: el grup Vale de Lobo, que responia així a la mediació de Sócrates perquè aconseguís finançament de la Caixa Geral de Depósitos (CGD).

Retirades en efectiu i compres

En total, entre el 2006 i el 2009 es van acumular més de 24 milions d’euros en comptes de Suïssa controlats per Santos Silva, que va transferir posteriorment aquests diners a Portugal, on es van dispersar en altres comptes també al seu nom. D’allà es van realitzar retirades en efectiu per a Sócrates i també compres d’immobles, obres d’art i viatges, així com transferències a persones del seu cercle íntim.

Per tot això, la fiscalia atribueix fins a 31 delictes a l’excap de Govern: tres de corrupció passiva, setze de blanqueig de capitals, nou de falsificació de documents i tres de frau fiscal qualificat.