Trump destapa amb reserves 2.800 arxius sobre l'assassinat de Kennedy

La publicació de l’última tanda d’arxius encara classificats sobre la qüestió que posseïa el govern nord-americà tenia en suspens historiadors i aficionats a les teories de la conspiració, però la Casa Blanca va allargar l’expectació fins a última hora de la tarda, hora local. Va ser aleshores quan Trump, que ja havia avançat que planejava autoritzar la publicació dels informes, va anunciar la decisió de permetre que els Arxius Nacionals divulguessin 2.891 documents, i retenir-ne d’altres a causa del que fonts oficials van descriure com a “pressions” de la CIA i l’FBI.

“Ordeno que el vel finalment s’aixequi” perquè “el públic pugui estar informat de tots els aspectes sobre aquest esdeveniment crucial”, va dir Trump en un memoràndum presidencial. El mandatari va reconèixer que el seu equip li havia demanat que retingués part de la informació dels documents, i que no tenia “cap altra opció” que acceptar aquestes censures en lloc de permetre “un dany potencialment irreversible a la seguretat” del país. Però Trump va donar sis mesos a les seves agències –fins al 26 d’abril de 2018– perquè revisin les raons per les quals han decidit mantenir ocults certs documents i “minimitzin els extractes censurats” per publicar-los al més aviat possible, segons va explicar la portaveu de la Casa Blanca, Sarah Huckabee Sanders.

A la CIA i l’FBI els preocupava que els arxius exposessin “la identitat d’individus” que van ser “informants” i que poden seguir vius, i pel fet que donessin detalls sobre “activitats que es van dur a terme amb el suport d’organitzacions estrangeres aliades”, va explicar un alt funcionari que va demanar l’anonimat.

Un comitè especial ja va revisar fa dues dècades aquests mateixos documents i va classificar la majoria com “no rellevants”, per no estar directament vinculats a l’assassinat. De tota manera, els historiadors esperaven trobar alguna resposta sobre la visita a Mèxic del presumpte assassí de Kennedy, Lee Harvey Oswald, sis setmanes abans dels fets.

De fet, els arxius ara publicats fan referència al programa que va utilitzar la CIA per escoltar les converses a les ambaixades de Cuba i la Unió Soviètica a la capital mexicana, ambdues visitades per Oswald el setembre i octubre del 1963. El que els experts esperaven trobar eren detalls sobre la naturalesa de l’acord que la CIA va aconseguir amb el govern mexicà per muntar la vigilància.

Intents de matar Fidel Castro

Altres arxius, els més interessants, es refereixen a les accions del govern nord-americà en una dècada marcada per la paranoia i la lluita anticomunista. Un llarg informe analitza “la implicació de la CIA en plans per assassinar líders estrangers”, entre els quals destaquen els seus nombrosos intents d’acabar amb Fidel Castro, però també les armes que va proporcionar perquè matessin el dictador dominicà Rafael Leónidas Trujillo, o el seu complot contra el líder congolès Patrice Lumumba.