La justícia belga examinarà el dia 17 l'entrega de Puigdemont a Espanya

L’expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont i els quatre exconsellers que es troben en llibertat condicional compareixeran davant el tribunal de primera instància de Brussel·les divendres de la setmana vinent, 17 de novembre, per a la vista per l’euroordre de lliurament a Espanya, va confirmar ahir oficialment la Fiscalia de Brussel·les.

Tots cinc acudiran davant la Cambra del Consell, el tribunal de primera instància de la capital belga, que decidirà si executa les ordres europees de detenció i lliurament emeses per l’Audiència Nacional espanyola el 3 de novembre. Fins la citada data, els exmembres del govern català romandran en llibertat amb mesures cautelars, tal com va decidir diumenge el jutge d’instrucció i havia sol·licitat prèviament la Fiscalia de Brussel·les. Entre les restriccions hi ha la prohibició de viatjar a l’estranger sense el permís del jutge d’instrucció, l’obligació de comunicar una direcció de residència i la d’assistir personalment a totes les audiències a les quals se’ls convoqui.

La portaveu de la Fiscalia, Ine van Wymersch, va assenyalar que es va proposar la llibertat condicional perquè “per enviar algú a presó ha d’haver-hi causes serioses que facin meritori restringir la llibertat”, afegint que “aquestes persones es van lliurar i han mostrat total col·laboració”. Preguntada per possibles pressions del govern belga després de les crítiques, entre d’altres del ministre d’Interior, Jan Jambon, als empresonaments de vuit exconsellers a Espanya, Van Wymersch va assegurar que hi ha “total independència del poder judicial” i que el jutge va actuar “amb total imparcialitat”.

Igualment, la portaveu de la Fiscalia va aclarir que ni Puigdemont ni els exconsellers tenen prohibit parlar amb els mitjans de comunicació o bé participar en activitats polítiques. Precisament, Puigdemont va carregar ahir a The Guardian contra el sistema judicial espanyol, per considerar-ho polititzat, i va avisar que el govern cessat reivindicarà que no mereix ser jutjat: “defensarem els nostres drets fins al final. Hi ha molt més en joc que el nostre futur personal, està en joc la democràcia en si mateixa”, va destacar.

D’altra banda, el vicepresident de la Generalitat cessat, Oriol Junqueras, i els exconsellers Raül Romeva, Carles Mundó i Dolors Bassa van al·legar en el seu recurs davant l’Audiència Nacional que pateixen “una situació d’indefensió evident”, amb el seu empresonament. Així mateix, sostenen que amb aquesta mesura cautelar es vulnera el seu dret “a la participació política” en les eleccions del 21 de desembre.

“Interpretació novel·lada”

En el seu recurs de reforma, presentat davant la magistrada Carmen Lamela, l’advocat d’aquests quatre investigats, Andreu van den Eynde, carrega contra la querella de la fiscalia que va donar origen a la causa perquè, considera, no és més que una “curiosa interpretació novel·lada del que ha passat a Catalunya els últims dos anys”.

El lletrat està convençut de la inexistència de responsabilitat penal: “ni existeix delicte de rebel·lió, ni de sedició, ni malversació de cabals públics, ni prevaricació ni desobediència”, sosté. Així mateix, també recorre la fiança de 6,2 milions d’euros que Lamela va fixar als exconsellers. La defensa la considera “prematura” i infundada, perquè no hi ha cap prova que es gastés aquesta xifra en la celebració de l’1-O.