Les possibles ingerències russes en la crisi catalana arriben al Congrés

Les possibles ingerències russes en la crisi de Catalunya a través del ciberespai van arribar ahir al Congrés dels Diputats, amb la petició del PSOE de compareixença de la vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría, davant la comissió de secrets oficials, i la presència del director de l’Institut Nacional de Ciberseguretat. El grup socialista va sol·licitar la compareixença de Sáenz de Santamaría perquè informi de la situació i les mesures que ha endegat el govern en aquest sentit.

Segons ha alertat la portaveu socialista, Margarita Robles, aquestes ingerències podrien haver afectat la seguretat no només d’Espanya, sinó de tota la UE, ja que procedirien d’un país tercer com Rússia. No obstant això, el PSOE dona un “marge de confiança” al govern perquè es tracta d’una “qüestió d’Estat” i és necessari que s’esvaeixi “qualsevol dubte”.

Per la seva banda, el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, va assenyalar que no convé donar detalls de cap dispositiu per “no donar pistes als qui empren les xarxes per cometre delictes”. Zoido, en al·lusió a la suposada amenaça de hackers russos davant les eleccions autonòmiques de Catalunya el proper 21 de desembre, va insistir que entrar en detalls no és recomanable, perquè suposaria donar pistes als qui delinqueixen a través d’Internet.

El govern rus va rebutjar les acusacions i va advertir que perjudiquen les relacions bilaterals entre els dos països. “Ens agradaria que els nostres col·legues espanyols comencin a respondre sobre les seves paraules i presentin dades concretes” que avalin la suposada interferència, va dir la portaveu del ministeri rus d’Exteriors, Maria Zajárova, en roda de premsa.

Coincidint amb la polèmica, va comparèixer al Congrés el director de l’Institut Nacional de Ciberseguretat (Incibe), Alberto Hernández, que va advertir de la dificultat d’esbrinar l’origen de les amenaces al ciberespai perquè és un domini que té un component d’“anonimat”, en al·lusió a l’origen de les possibles ingerències russes en la situació a Ca- talunya.

Després de reiterar que des de l’institut “es dona un paper molt tècnic en l’àmbit de la millora de la seguretat dels ciutadans i les empreses”, va assenyalar que “les accions al ciberespai tenen un component de dificultat d’atribució molt gran que no es pot resoldre únicament des del punt de vista tècnic, que és el que veu l’Incibe”.

Resposta a Bèlgica

D’altra banda, l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ingressaria a la presó d’Estremera en cas que es decidís el seu empresonament després de l’extradició, des d’on mantindria el contacte amb el seu advocat i on estaria a resguard de possibles agressions. Així es posa de manifest en la resposta que Espanya va remetre ahir a la fiscalia belga, que va demanar a la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela informació sobre el sistema penitenciari i judicial espanyol de cara a la compareixença, avui, davant un jutge belga de Puigdemont i els quatre exconsellers que són a Brussel·les.

Puigdemont va incorporar ahir a la seva llista de Junts per Catalunya com a número dos el fins ara president de l’ANC, Jordi Sànchez. A més, sondeja personalitats de diversos perfils, com el director teatral Joan Lluís Bozzo, el periodista Francesc de Dalmases, o l’exconseller Ferran Mascarell.