5,5 milions d'electors, cridats als comicis més atípics al Parlament

Un total de 5.554.395 catalans estan cridats a votar avui en unes eleccions de caràcter excepcional, les primeres convocades pel govern de l’Estat en aplicació de l’article 155 de la Constitució, després del cessament de l’executiu de Carles Puigdemont. Un total de 17.000 agents de diferents cossos policials vetllaran pel bon desenvolupament de la jornada. També hi haurà una xifra rècord d’apoderats de partits: una mitjana de 20 per cada col·legi.

Les conseqüències de l’1-O han marcat de principi a fi una campanya en la qual l’independentisme, que en aquesta ocasió es presenta amb tres llistes separades –Junts per Catalunya (JxCat), ERC i CUP– pot perdre, segons els sondejos, la majoria absoluta que va aconseguir el 27 de setembre del 2015, enfront d’un bloc constitucionalista que va a l’alça.

Els esdeveniments de l’1-O, els empresonaments de dirigents sobiranistes i el trasllat de Puigdemont i una part dels seus consellers cessats a Bèlgica han monopolitzat pràcticament els eixos de la campanya en totes les candidatures, que amb prou feines han pogut donar visibilitat a les seves propostes. El debat sobre el procés, que ja va capitalitzar l’atenció en les eleccions del 2015, ha tornat a centrar els missatges dels candidats, uns –JxCat, ERC i CUP–, per reivindicar el camí cap a la “república catalana” i denunciar la “repressió” de l’Estat, altres –C’s, PSC i PPC– per reclamar la fi del procés en constatar que porta Catalunya al “precipici”, i alguns –els comuns–, per matisar un bloc i l’altre.

Tant JxCat com ERC han hagut d’adaptar els seus actes de campanya a les absències d’alguns dels principals candidats, bé perquè es troben presos, bé perquè segueixen a Bèlgica. El president de la Generalitat cessat, que encapçala la candidatura de JxCat, ha acabat sent omnipresent en els actes electorals de la llista, a través de missatges gravats en vídeo o per videoconferència, que els assistents als mítings podien veure en pantalles gegants.

No han pogut fer el mateix els números 2 i 7 de JxCat per Barcelona, Jordi Sànchez i Joaquim Forn, als qui el Tribunal Suprem va denegar el permís per sortir en llibertat i fer campanya. Tampoc el vicepresident del govern cessat, Oriol Junqueras, a la presó des del 2 de novembre, ha pogut fer campanya per a la llista que lidera, ERC, que ha donat tot el protagonisme a la número dos, Marta Rovira, i als excarcerats Raül Romeva i Carles Mundó.

Suport de Rajoy i Sánchez

En el flanc oposat, el cap de llista del PPC, Xavier García Albiol, ha comptat amb el suport de Mariano Rajoy i altres cares conegudes del PP. També el candidat del PSC, Miquel Iceta, ha rebut el suport de Pedro Sánchez, així com de Josep Borrell.

Ciutadans, per la seva banda, ha basat la campanya a potenciar el perfil d’Inés Arrimadas, que s’ha vist abrigallada pel president del partit, Albert Rivera, i que ha arribat a compartir escenari amb l’ex-primer ministre socialista francès Manuel Valls i l’escriptor Mario Vargas Llosa. En canvi, els candidats dels comuns, Xavier Domènech, i de la CUP, Carles Riera, han optat per mantenir un perfil baix durant la campanya.

Una de les claus d’aquestes eleccions pot estar en la participació, que si ja va ser elevadíssima el 2015 –va fregar el 75%–, aquest cop els experts en demoscòpia pronostiquen que pot aconseguir una xifra rècord.