La societat tunisiana, dividida en el setè aniversari de la revolució

Milers de tunisians van commemorar ahir el setè aniversari de la caiguda de la dictadura de Zinedin el Abedin Ben Ali amb diverses manifestacions independents que evidencien la creixent fractura social del país. A l’avinguda Habib Bourguiba, que va ser el punt neuràlgic d’aquell moviment, cercles progressistes i seguidors del partit islamista, Ennahda, van marxar en direccions oposades. Els primers ho feien amb crits que deien que “els joves volen una altra revolució”, i es queixaven que la situació econòmica i social és ara la mateixa que hi havia abans de la Primavera Àrab. També exigeixen al govern que abandoni les polítiques d’austeritat. “He demanat una feina i em diuen que no n’hi ha. He demanat un espai per fer un cinema o un teatre i també m’han dit que no. Avui he sortit al carrer per defensar els meus drets”, explicava un dels manifestants. “Aquests gossos d’Ennahda estan acabant amb el país. Vull enviar un missatge al president: no podràs silenciar el poble. El teu sistema no funciona i el poble ho sap i no callarà més”, deia.

A l’altre extrem del carrer, els partidaris del partit islamista, amb més mitjans i també més ben organitzats, gaudien de l’espectacle organitzat pels seus dirigents, amb un fort dispositiu policial. “Som els joves de la revolució els qui demanàvem la sortida de Ben Ali i ja s’ha convertit en una tradició el fet de celebrar la revolució que vam fer. Malgrat les dificultats que patim i la situació econòmica que travessem, estimem el nostre país, la nostra revolució i estem orgullosos”, indicava un dels assistents. “A Tunísia hi ha molt xantatge, hi ha partits polítics que només treballen per ensorrar el país però no és el cas d’Ennahda. Aquests treballen per ell”. Les manifestacions pacífiques del dia es van tornar violentes a la nit després que un home de 55 anys morís durant la repressió policial en una marxa a la ciutat de Tebourna, a 40 quilòmetres de la capital. Des d’aleshores, més de 800 persones han estat detingudes per actes vandàlics però també s’han engarjolat activistes i periodistes, tal com han denunciat algunes associacions de drets humans.

El partit islamista és un dels menys interessats que les protestes contra l’austeritat segueixin, ja que podrien suposar la fi de la seva estratègia. Ennahda, soci de l’actual coalició de govern, controla el parlament i aspira a gua-nyar les pròximes eleccions municipals, convocades pel mes de maig i que seran les primeres des que va triomfar la revolució, ara fa set anys. Si es compleixen els pronòstics, la possible victòria electoral els col·locaria en una posició privilegiada de cara a les presidencials del 2019.

Al govern tampoc li interessa que es mantingui el clima de tensió, ja que tant ell com la Unió Europea i els països veïns temen que les protestes les puguin utilitzar els moviments jihadistes per intentar desestabilitzar el país. Partits com el Front Popular, principal opció d’esquerres, i moviments socials com Fesh Nastanneu? reiteraven ahir que seguiran amb les mobilitzacions “fins que s’anul·lin aquests injustos pressupostos”. En aquest ambient de confrontació i de tensió, el govern va anunciar dissabte passat que augmentarà les ajudes estatals per als més necessitats, i d’aquesta manera vol intentar calmar la gent als carrers i pal·liar una mica els efectes d’uns pressupostos restrictius, forçats per les exigències del Fons Monetari Internacional.