La pressió judicial a Puigdemont empeny el sobiranisme a un 'pla B'

La pressió judicial sobre el candidat de Junts per Catalunya (JxCat) a la investidura, Carles Puigdemont, està empenyent el sobiranisme a explorar un pla B del qual gairebé ningú parla públicament, tot i que en privat ja circulen possibles alternatives al bloqueig polític actual i a unes noves eleccions. Aquesta pressió judicial es va fer ahir palesa en rebutjar per segona vegada el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena la posada en llibertat de l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, decisió a la qual va replicar Puigdemont acusant-lo d’utilitzar la presó preventiva com a “mecanisme de segrest i coacció”.

Diverses fonts sobiranistes van assenyalar ahir que, després que dimarts el president del Parlament, Roger Torrent, ajornés el ple d’investidura, queden “cada vegada menys sortides” perquè Puigdemont pugui ser de nou president. Els anuncis d’eventuals processaments que implicarien la inhabilitació han col·locat en aquest pla B noms com els de Jordi Sànchez, expresident de l’ANC i número dos de la candidatura de Puigdemont, que és a la presó, o Elsa Artadi, vertebradora de la “llista del president”.

Amb la repetició d’eleccions també penjant d’aquest pla alternatiu, JxCat i ERC segueixen negociant l’esquema del futur govern, per al qual ja han pactat repartir-se al 50% el nombre de conselleries i el pressupost. Segons fonts de la negociació, ERC ha reclamat el departament de Presidència i la figura del portaveu del govern, que en la passada legislatura van estar en mans del PDeCAT, però JxCat és poc inclinada a cedir aquestes àrees. Els de Puigdemont, per la seva banda, han suggerit eliminar la conselleria d’Exteriors.

Mentrestant, el jutge Pablo Llarena va desestimar la posada en llibertat de Forn, que va ingressar el 2 de novembre a la presó d’Estremera i que ja ha renunciat a l’escó que va obtenir en les eleccions del 21 de desembre, en entendre que existeix risc de reiteració delictiva. En la resolució, el magistrat del Suprem relaciona la ideologia de Forn amb un “context polític en el qual no hi ha certesa que hagi desaparegut la intenció d’aconseguir la independència de Catalunya”. I el magistrat esmenta “sectors que defensen explícitament que ha d’aconseguir-se de manera immediata i perseverant en el mecanisme de secessió contrari a les normes penals”, un àmbit d’actuació al qual segons Llarena dona suport i manté Puigdemont.

“Violació de drets”

Des de Twitter, l’expresident va replicar que “l’argument per mantenir Joaquim Forn a la presó és una violació escandalosa dels drets civils i polítics”. “Fa de la presó preventiva un mecanisme de segrest i coacció d’idees legítimes i democràtiques, que Quim ha defensat i practicat de manera pacífica, convivencial i respectuosa”, va afegir.

Precisament la seva investidura, ara bloquejada, va tornar a ser tema de debat ahir, després que les últimes hores ERC hagi advertit que no està disposada a córrer el risc que Torrent es vegi arrossegat a una causa penal per desobeir el TC. Així, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, va posar una nova condició per a la investidura de Puigdemont, després de reclamar dijous a Junts per Catalunya que detalli la “fórmula per fer efectiva” l’elecció: que aquesta votació no comporti “conseqüències penals” als membres de la mesa ni als diputats que hi participin.