Junts per Catalunya encara veu factible la investidura de Sànchez

Junts per Catalunya (JxCat) va insistir ahir que encara hi ha “temps” per investir Jordi Sànchez amb el convenciment que serà possible “fer govern i garantir república”. Alhora va apel·lar a la “responsabilitat d’Estat” de la CUP per evitar una repetició de les eleccions. El pronunciament de la formació va ser posterior a la reunió del grup parlamentari a Brussel·les, que va estar presidida per Carles Puigdemont. No hi ha un nova alternativa a la investidura –seria la tercera– perquè JxCat entén que “encara hi ha marge per investir Jordi Sànchez”, va afirmar en roda de premsa el portaveu adjunt, Eduard Pujol, per a qui hi ha base legal per tirar endavant la investidura prevista, tot i la negativa del Tribunal Suprem d’excarcerar el candidat.

Pujol també es va referir a l’altre escull per a la investidura de Sànchez: la intenció de la CUP d’abstenir-se. El parlamentari va demanar “esforços per part de tots”. “No volem eleccions”, va dir Pujol, rotund en assenyalar que Puigdemont no ha de renunciar al seu escó, perquè la solució ha de venir d’una “reflexió” per part de la CUP, perquè tingui en compte que hi ha dos diputats, de JxCat i ERC, que es troben a “l’exili” i que no poden votar en les sessions parlamentàries.

En declaracions al matí a l’emissora RAC1, el diputat de la CUP Carles Riera va manifestar que el partit no desitja entrar en un debat de noms, malgrat que si que va precisar que “un candidat molt vinculat al PDeCAT no facilitaria les coses”. La demanda dels cupaires és que el procés constituent hauria de culminar amb un referèndum vinculant amb una data concreta.

Constitucional

El Parlament ha demanat al Tribunal Constitucional que deixi sense efecte la suspensió de la candidatura de Puigdemont a la presidència de la Generalitat de Catalunya, tot al·legant que s’han vulnerat els drets de participació política de la cambra i de “tota la ciutadania de Catalunya”. Precisament ahir també el Constitucional va emparar el PSC en considerar que se li van vulnerar els drets quan la mesa del Parlament de Catalunya es va negar a consultar el consell de garanties estatutàries sobre la llei de descon­nexió.