Puigdemont rellança la lluita pels presos en ser alliberat a Alemanya

L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va sortir ahir en llibertat sota fiança després de dotze dies de reclusió a la presó alemanya de Neumünster (Alemanya), i va exigir la llibertat dels seus correligionaris empresonats a Espanya.

“És una vergonya per a Europa que hi hagi presos polítics”, va afirmar el líder independentista davant desenes de càmeres de televisió apostades davant el centre penitenciari, on va assegurar que la seva lluita no és un assumpte “intern” ni un conflicte espanyol, sinó que concerneix “tots els ciutadans europeus”. Enfundat en un vestit gris fosc i amb aspecte relaxat, Puigdemont va dedicar unes primeres paraules d’agraïment, en alemany, a la “solidaritat” rebuda en els dies en què ha estat a la presó, on va ingressar després de ser detingut el 25 de març poc després d’entrar a Alemanya des de Dinamarca.

A continuació va fer una declaració íntegrament en anglès, que va obrir expressant de nou la seva gratitud pel tracte rebut a Neumünster, destacant la “professionalitat” i “respecte” dels funcionaris i dels altres interns. Va explicar així mateix que ha rebut nombroses cartes de solidaritat de països de tot el món, per incidir després en el missatge polític, encara que sense esmentar en cap moment la paraula independència.

“Exigeixo l’alliberament immediat de tots els meus companys empresonats a Espanya”, va prosseguir, per expressar la seva fe en una “democràcia europea, basada en els principis de separació de poders, pau i drets humans”, una forma de democràcia que, va dir, “està en perill a Espanya”. Puigdemont va reclamar “més poder per a les regions” i va apuntar que “ha arribat el moment del diàleg”, quelcom que “portem reclamant durant anys”, per rebre tan sols “respostes repressives i violentes”.

A la intervenció va seguir la del seu advocat alemany, Wolfgang Schomburg, qui es va felicitar pel fet que l’Audiència Territorial del Land de Schleswig-Holstein hagi “definitivament descartat” i “des de l’inici” la petició d’extradició per rebel·lió, un dels càrrecs imputats pel Tribunal Suprem espanyol. “Estudiarem què passa amb la de malversació de fons públics”, va afegir el lletrat, qui es va mostrar convençut que finalment es rebutjarà també aquest segon càrrec i que no es procedirà a l’extradició a Espanya.

D’altra banda, el jutge del Suprem que instrueix la causa del procés, Pablo Llarena, estudia recórrer a Europa l’alliberament de Puigdemont de la causa de rebel·lió. La fiscalia general de l’Estat també va anunciar que estudiarà exercir “accions pertinents per a la protecció i defensa de l’ordenament jurídic europeu” davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

Decisió sobre l’euroordre

Llarena podria presentar el que es coneix com una “qüestió prejudicial” davant el TJUE, amb seu a Luxemburg. El jutge vol que el tribunal europeu resolgui sobre la decisió marc relativa a l’ordre de detenció europea i als procediments d’entrega entre estats membres. Llarena està considerant si la tramitació de l’euroordre que ha fet el tribunal alemany és contrària a la legislació de la UE. Això suposaria que l’execució de l’euroordre quedaria en suspens fins que el TJUE resolgui el cas. Amb aquest moviment, el jutge buscaria evitar que Puigdemont fos extradit només per malversació i no per rebel·lió.