El Parlament es querella contra Llarena tot i els dubtes dels lletrats

La mesa del Parlament de Catalunya, amb majoria sobiranista, va decidir ahir querellar-se contra el jutge del Suprem Pablo Llarena per presumpta prevaricació, malgrat les reticències dels lletrats de la cambra i l’oposició, i l’advertiment del govern que podrien incórrer en un delicte de malversació.

La decisió del jutge de no excarcerar Jordi Sànchez per participar en el ple d’investidura que havia d’haver-se celebrat ahir, i que va ser desconvocat, va tenir una resposta judicial per part dels independentistes en una reunió extraordinària de la mesa.

A la trobada, el president de la cambra, Roger Torrent, que podria comparèixer la setmana que ve davant el comitè de les Nacions Unides, va proposat que la institució es querelli contra Llarena per un presumpte delicte de prevaricació, la qual cosa va ser aprovada amb els vots de la majoria de JxCat i ERC.

Els dos grups independentistes també van validar la proposta de Catalunya En Comú-Podem –que no té dret a vot a la mesa– de presentar, abans de la querella, una queixa formal davant el Consell General del Poder Judicial. En canvi, tant Ciutadans com els socialistes van votar en contra de la querella, i també va expressar el seu rebuig el PPC, encara que no té dret a votar a la mesa, igual que la CUP.

La querella contra Llarena, que també es podria ampliar a tots els magistrats de la sala penal del Suprem, va ser encarregada als serveis jurídics del Parlament, malgrat que no són experts en dret penal, tal com ells mateixos van recordar. Els lletrats van informar als sobiranistes que el Parlament és una institució “plural” que ha de diferenciar-se de diputats i grups en qüestions com una querella contra un jutge, decisió que veuen política i sobre la qual van demanar prudència i que s’estudiïn altres vies.

Segons van relatar fonts parlamentàries, el secretari general del Parlament, Xavier Muro, i el lletrat major, Antoni Baiona, van manifestar en una exposició verbal diverses objeccions respecte a la viabilitat d’aquesta querella. Entre altres arguments, Muro i Baiona van incidir que els membres de la mesa han de tenir clar que el Parlament és una institució “plural” que ha de diferenciar-se dels diputats i els grups en emprendre accions legals. Sota el punt de vista dels lletrats, la querella finalment aprovada respon a una decisió “política” i van aconsellat cautela als grups que la van proposar.

Així, van recomanar a aquests grups que es plantegessin altres vies abans d’impulsar una querella, ja que van recordar que es tracta d’una acció “excepcional” i, per això, van considerar que hauria de ser l’últim recurs. Entre aquestes vies, van proposar que es consulti abans experts penalistes externs, que fossin els propis grups o diputats afectats els que presentessin aquesta querella o bé que, si consideren que hi ha motius, es plantegi una queixa davant el Consell General del Poder Judicial.

Reacció des de la Moncloa

Per la seva banda, el president del govern, Mariano Rajoy, va assegurar que “l’única cosa que ha de fer” el Parlament “i està incomplint” des de les eleccions del 21 de desembre és triar a un president de la Generalitat que respecti la llei. El portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, va dir de la seva banda que “estaria bé” que el Parlament s’ajustés al que diuen els lletrats.