estats units
La guerra proteccionista entre Xina i els EUA marcarà la trobada de l'FMI
La presidenta, Christine Lagarde, demana que els països “s’allunyin” de mesures que van en contra del lliure mercat
La guerra proteccionista entre Xina i els EUA marcarà la trobada de l'FMI
El gir cap al proteccionisme i el creixent risc d’una guerra comercial entre els Estats Units i la Xina marcaran l’assemblea de primavera del Fons Monetari Internacional (FMI) i del Banc Mundial (BM), que congrega els principals líders econòmics globals aquesta setmana a Washington. El sistema multilateral “de regles i responsabilitat compartida” que ha impulsat la globalització i ha ajudat milions de persones a sortir de la pobresa “està ara en risc de fer fallida”, va indicar Christine Lagarde, directora gerent de l’FMI en un discurs aquesta setmana a Hong Kong. “Els governs necessiten allunyar-se del proteccionisme en totes les seves formes. La història ens mostra que les restriccions a les importacions perjudiquen tothom, especialment els consumidors més pobres”, hi va afegir.
Segons fons internes de l’FMI, el debat proteccionista, centrat en la baralla comercial entre Washington i Pequín, marcarà aquesta reunió i lamenten que eclipsi el bon moment econòmic global, amb creixement generalitzat a gairebé tots els països.
En aquest sentit, Lagarde va remarcar el seu optimisme per la “contínua i forta pujada” que mostren les projeccions de creixement mundial, i que definitivament ha deixat enrere la crisi de fa vuit anys.
L’arribada al poder de Donald Trump ha trastocat la base de l’ordre econòmic global, del qual l’FMI és un dels seus principals bastions, ja que planteja dubtes sobre el lliure comerç i els seus nocius efectes sobre els treballadors nord-americans. El mes de març, Trump va passar de la retòrica proteccionista a l’acció, i va anunciar la imposició d’aranzels del 25% a les importacions d’acer i del 10% a les d’alumini, encara que posteriorment va matisar que aquestes mesures no s’aplicarien a la Unió Europea, el Canadà, Austràlia, Mèxic i l’Argentina, entre altres. Poc després, el president nord-americà va instar el seu govern a estudiar la imposició d’aranzels a centenars de productes xinesos i Pequín va replicar amb nous gravàmens a importacions nord-americanes.