Llarena insta Montoro a provar per què no hi va haver malversació l'1-O

El jutge del cas del procés independentista català al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha demanat per escrit al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que expliqui “com més aviat millor” per què considera que no es van utilitzar diners públics per al referèndum de l’1 d’octubre. En una providència, el magistrat justifica la seva decisió en el fet que diversos processats han declarat davant seu que Montoro va expressar “la certesa d’una absència de despesa pública en l’organització de la votació”.

Això contradiu les fonts de prova del sumari, assegura el jutge, que ha processat diversos implicats pel delicte de malversació, consistent precisament en la utilització de diners públics en finalitats il·legítimes, per exemple el citat referèndum.

El ministre d’Hisenda, el departament del qual exerceix d’acusació particular en aquest sumari pel possible mal ús de fons públics, va negar en una entrevista publicada dilluns pel diari El Mundo que en el referèndum de l’1 d’octubre s’haguessin utilitzat diners de les arques públiques.

Entre dimarts i ahir han declarat davant el jutge els exconsellers Joaquim Forn, Josep Rull, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa i l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, tots ells processats per malversació a més de per rebel·lió. Llarena emplaça el ministre Montoro que li remeti amb la màxima celeritat possible el “suport objectiu concret” de les seves declaracions al citat rotatiu, en les quals s’han basat els compareixents per afirmar que no hi ha malversació.

El magistrat també recorda que les fonts de prova acumulades durant la instrucció contradiuen aquesta conclusió de Montoro. De fet, segons un informe de la guàrdia civil, la Generalitat de Catalunya va malversar almenys 1,6 milions euros procedents de fons públics en l’organització i celebració del referèndum.

El 20 de març passat, Llarena va encarregar a la guàrdia civil “l’aportació dels documents i altres elements objectius” que donin suport a aquest informe sobre “despeses públiques orientades a la celebració del referèndum unilateral d’independència”. També va declarar secreta aquesta part de la causa durant un mes.

Evitar noves eleccions

En un altre ordre de coses, el president del Parlament, Roger Tor­rent, va dir ahir que no desitja que s’esgoti el termini del 22 de maig per investir un candidat a president de la Generalitat atès que, en la seva opinió, la convocatòria de nous comicis “no és desitjable”. En aquest sentit, va afirmar que “no hi ha cap pretensió, al contrari, d’esgotar els terminis i anar a eleccions”. Torrent va fer aquestes declaracions a la premsa a Ginebra després de reunir-se amb representants de l’Oficina de l’alt comissionat de l’ONU per als drets humans.

El president de la cambra catalana va afirmar que qui bloqueja la investidura del nou president és “el govern espanyol i les institucions espanyoles, en aquest cas, els tribunals. A ells hem de preguntar-los fins quan impediran que es pugui fer una investidura efectiva”. El polític català va subratllar que el candidat a president de la Generalitat segueix sent Jordi Sànchez, en presó preventiva. Torrent va explicar que la visita a Ginebra s’emmarcava en el seu compromís de denunciar les violacions als drets polítics no només dels càrrecs públics processats, sinó “de tota la ciutadania”.