ETA reconeix el dany causat però no demana perdó a totes les víctimes

ETA va assumir ahir la seva “responsabilitat directa” en el “sofriment desmesurat” que ha patit la societat basca, en un comunicat que, no obstant això, va merèixer crítiques gairebé unànimes perquè la banda hi diferencia entre víctimes i no admet la “injustícia” de les seves accions.

El comunicat, un pas exigit abans de la seva previsible i propera dissolució, empra terminologia i conceptes inèdits en la història d’ETA, com ara la petició expressa i literal de “perdó”, encara que el limita a les víctimes “que no tenien participació directa en el conflicte”. Respecte a la resta de les víctimes, cita morts, ferits i segrestats, ETA mostra “respecte” i assegura que “sent de debò” el dolor ocasionat. Aquest dany causat ascendeix a 7.265 afectats, dels quals 829 van ser persones assassinades, un 40% de les quals civils.

ETA arriba a manifestar que “res de tot això s’hauria d’haver produït mai o perllongar-se durant tant temps”, ja que “fa molt que aquest conflicte polític i històric havia de tenir una solució democràtica justa”. El comunicat s’inscrivia, i així ho va admetre ETA, en una insòlita “nota explicativa”, al debat intern obert per decidir el seu final definitiu, sota la fórmula de la dissolució o “desmobilització”, l’anunci de la qual es preveu per a la primera setmana de maig.

El govern espanyol, a través del seu portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, va manifestar que sempre ha estat al costat de les víctimes del terrorisme i que el comunicat d’ETA certifica la seva “derrota total”, al mateix temps que va advertir que la banda no obtindrà “mai” cap contrapartida per la seva dissolució. Des d’Euskadi, el lehendakari, Iñigo Urkullu va dir que el comunicat és “un pas”, al mateix temps que va demanar que ETA no perdi l’oportunitat perquè quan anunciï el seu final “de manera unilateral”, tingui “la mateixa consideració a totes les víctimes i reconegui el dany injust causat per la seva activitat”. El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va qualificar el comunicat de “gran pas per a la pau definitiva”, al mateix temps que va dedicar un missatge de “reconeixement i respecte” a totes les víctimes del terrorisme. El president de Ciutadans, Albert Rivera, va opinar que l’“únic perdó” que pot demanar ETA és “dissoldre’s, lliurar-se” i ser conscient que no va haver-hi “ni una guerra ni un conflicte”, sinó persones innocents assassinades per una banda terrorista.

Al País Basc, EH Bildu va ser l’única formació política que ha mostrat entusiasme pel comunicat, qualificat de “fet històric sense precedents” pel seu portaveu, Arnaldo Otegi, qui va agregar que es tracta d’“una contribució definitiva a la pau, la convivència i la reconciliació”. El PNB, al seu torn, i a través del diputat Aitor Esteban, va valorar el canvi de llenguatge utilitzat per l’organització terrorista, però va considerar que “no es pot demanar perdó a unes víctimes i a unes altres mostrar respecte”.

Indignació de les víctimes

D’altra banda, associacions i col·lectius de víctimes del terrorisme van rebre el comunicat d’ETA amb incredulitat i indignació per la distinció que fa la banda entre unes i altres víctimes. 21 organitzacions d’afectats van signar un comunicat en el qual anuncien que seguiran reclamant justícia i no admetran que “els qui van causar tant patiment i dolor pretenguin ara trobar dreceres”.