Andrea Nahles relleva Schulz a la presidència dels socialdemòcrates

Andrea Nahles és des d’ahir la nova presidenta del Partit Socialdemòcrata alemany (SPD). D’aquesta manera, es converteix en la primera dona que dirigirà el partit més antic del país, cosa que consolida el domini femení al capdavant de les formacions parlamentàries del país. Un 66% dels 631 delegats que van participar al congrés extraordinari del partit van donar suport a Hahles, que es converteix en la successora de Martin Schulz.

“Avui [ahir per al lector], aquí trencarem un sostre de vidre”, va dir Nahles, en al·lusió al fet de convertir-se en la primera dona presidenta del partit. L’elecció de Nahles té lloc un mes després de la formació d’un nou govern a Alemanya, en què SPD va tornar a acceptar formar una gran coalició amb la cancellera Angela Merkel. Schulz, que anteriorment havia estat president del parlament europeu, va renunciar a la presidència del partit enmig de les fortes pressions internes dins d’un partit de 154 anys d’història i que necessitava una renovació per remuntar el vol després de la pèrdua de suports electorals.

A diferència de Schulz, Nahles no va aconseguir ser escollida per unanimitat. Aquest cop hi havia una candidatura alternativa, la de Simone Lange. Nahles, de 47 anys, partia com a favorita, ja que havia estat designada per la cúpula del partit, mentre que Lange, sis anys més jove i alcaldessa de la ciutat de Flensburg, era una aspirant poc coneguda.

Nahles va demanar el vot als seus delegats amb una vibrant intervenció en què va haver de defensar la posició del partit al Govern i alhora criticar els seus socis a l’executiu. A més, va alertar de l’avanç dels populismes a Europa. Nahles també va atacar les polítiques del president nord-americà, Donald Trump, i alhora va asse-nyalar el ministre alemany d’Interior, Horst Seehofer, que representa l’ala més conservadora del partit d’Angela Merkel. En l’acte d’ahir també hi va intervenir el líder del PSOE, Pedro Sánchez, que va alertar del perill del secessionisme català com “una amenaça no només per a Espanya”, sinó per a tot “el projecte europeu”.