Manifestacions
Enfrontaments a França durant la mobilització del Primer de Maig
El color lila es va imposar a les marxes celebrades a l’Estat espanyol, marcades per la sentència sobre els cinc joves de ‘La Manada’
El Primer de Maig va mobilitzar ahir centenars de milers de treballadors arreu del món per reclamar una ocupació digna, pensions decents i una igualtat d’oportunitats per a dones i homes, en una jornada que només va registrar incidents destacables a París. La celebració a França va quedar marcada per la desunió dels sindicats, que no van aconseguir unir forces en un moment de forta contestació social contra les reformes del president, Emmanuel Macron, i per alguns aldarulls. La policia es va enfrontar a més de mil persones, amb llançaments d’objectes incendiaris i pedres contra els agents, que van respondre amb gasos i canons d’aigua i van fer 200 detencions.
A l’Estat espanyol, les marxes convocades pels principals sindicats, CCOO i UGT, van estar te-nyides pel color lila, amb mocadors i pancartes, en suport al moviment feminista, que protesta per la sentència judicial que considera abús sexual i no violació l’agressió dels cinc homes a una jove durant la celebració dels Sanfermines del 2016. A Madrid, els dirigents sindicals van proclamar que aquest any la manifestació, que també commemorava el quarantè aniversari de la primera mobilització legal, era “feminista, juvenil i pensionista”, i van avisar al Govern i a la patronal que “s’ha deixat de banda la resignació”.
Per la seva banda, els principals sindicats italians van demanar la formació d’un govern, davant la falta d’acord dels partits després de les eleccions del 4 de març, i es van mostrar en contra de convocar noves eleccions.
A Alemanya, la Confederació de Sindicats (DGB) va exigir que el govern implementi sense demora i íntegrament les millores laborals promeses en el seu acord de coalició, i va subratllar que en el camí cap a la plena ocupació és indispensable garantir condicions laborals dignes a tothom.
A Portugal, els sindicats CGTP i UGT van repartir les seves protestes per diverses localitats del país, especialment les més afectades pels incendis del juny passat, que van causar 64 morts, i van exigir la fi de l’austeritat per als assalariats.
A Rússia, més de cent mil persones es van manifestar a la Plaça Vermella de Moscou convocades pels sindicats, amb les clàssiques pancartes de “pau, maig i treball”, “els treballadors no poden ser pobres” o “no a l’augment de l’edat de jubilació”. Mentrestant, a Turquia, les mobilitzacions pel Dia Internacional dels Treballadors es van veure marcades per la detenció de desenes de persones a Istanbul, on sindicats i periodistes van protestar contra l’estat d’emergència, vigent des del cop d’Estat del 2016. Les detencions es van produir al centre de la ciutat, on els manifestants també denunciaven les pèssimes condicions de treball. Segons un recent informe, almenys 17.000 persones han mort en accidents laborals a Turquia entre el 2003 i el 2017, i 1,7 milions de treballadors han sofert accidents laborals.
A Veneçuela, el Govern i l’oposició es van manifestar amb signes contraris, davant la proximitat de les eleccions presidencials que es faran el proper 20 de maig en què el cap de l’Estat, Nicolás Maduro, buscarà un segon mandat. El chavisme va convocar una mobilització a Caracas en “defensa” de la sobirania, la democràcia i de les “conquestes” laborals, mentre que l’oposició instava els seus seguidors a denunciar la greu situació econòmica, expressar el seu descontentament i repudiar la “farsa electoral”.