Més de 1.800 psicòlegs i psiquiatres, contra la sentència de 'La Manada'

Prop de 2.000 psicòlegs i psiquiatres han signat una carta, remesa al ministeri espanyol de Justícia, sobre la sentència de La Manada, en la qual afirmen que “la paralització i el bloqueig són reaccions automàtiques i normals davant el pànic” i que, per aques motiu, no té sentit plantejar la qüestió del consentiment.

La missiva està signada per 1.869 psicòlegs i especialistes en tractament psicoterapèutic de víctimes de maltractament i abús sexual, i pretén aportar “informació científica” al cas, que contribueixi a esclarir aspectes i no posi, en cap cas, “el focus” en la víctima. Segons aquesta carta oberta, existeix una teoria, denominada polivagal, del psiquiatre Stephen Porges, segons la qual “davant una amenaça de mort, lesió greu o violència sexual, és comuna una resposta d’immobilització amb batecs més lents del cor i reducció de la sensibilitat al dolor”.

Aquests professionals, que sub­ratllen el seu “més profund i enèrgic rebuig a la sentència”, argumenten que el bloqueig és una “forma ràpida de reacció del sistema nerviós per tractar de sobreviure i minimitzar l’impacte del succés amenaçador”. Per això, insisteixen, no té sentit plantejar la qüestió del consentiment, “ni tampoc preguntar a la víctima, ni és determinant el fet que tingués resposta sexual”. En aquests moments, expliquen, “l’organisme genera substàncies per produir una analgèsia enfront del dolor”.

En aquest sentit, els psicòlegs i psiquiatres entenen que el que cal és donar suport a la superació de la víctima “en lloc de criticar-la o sotmetre-la a vigilància”. I avisen que el contrari “només serveix per agredir-la i fins i tot contribuir a la retraumatització”.

A la carta, aquests professionals també demanen una reflexió sobre el sistema patriarcal i les conseqüències “tan greus que té per a la societat en general i per a les dones en particular”. Els signants deixen clar que els mou el desig de col·laborar amb la justícia, “amb vista a treballar per una societat més saludable”, i també assenyalen que els sembla “simptomàtic” l’excessiu pes del debat entorn de la víctima en lloc de fer-ho entorn de mesures que puguin ajudar a aconseguir una societat lliure de violències.

Per això, “i a la llum de l’evidència científica”, sostenen que és essencial que els informes pericials que s’emetin en processos com aquest comptin amb l’assessorament tècnic de persones expertes. També subratllen la “urgent necessitat” de la prevenció, incloent des de la infància una educació sexual no patriarcal, amb perspectiva de gènere, transversal i estructural, que afavoreixi el compliment dels drets de les dones.

Toc d’atenció de l’ONU

D’altra banda, l’ONU creu que la sentència “subestima la gravetat de la violació” i degrada la protecció dels drets de la dona. En un comunicat, la coordinadora i portaveu per a assumptes d’assetjament sexual d’ONU dones, Purna Sen, va qualificar com a “lleu” la pena imposada als cinc integrants de La Manada. “La lleu sentència als atacants subestima la gravetat de la violació i mina obligacions clares de protegir els drets de les dones”, va assenyalar.

També la comissària europea de Justícia i Igualtat de Gènere, Vera Jourovà, i la majoria d’eurodiputats van demanar més formació sobre violència sexual per als jutges, així com que les lleis nacionals recullin que si no hi ha consentiment és violació.