Torra assumeix el càrrec en un acte auster mentre ultima el nou govern

Quim Torra va prometre ahir el càrrec com a president de la Generalitat “amb fidelitat al poble de Catalunya”, en un acte desproveït de la litúrgia habitual, sense representants del govern de l’Estat i sense esments a la Constitució ni al rei. Mentrestant, el nou president ja ultima el govern, entre dubtes sobre la “restitució” de consellers.

L’acte, celebrat al Saló Verge de Montserrat del Palau de la Generalitat, va durar amb prou feines tres minuts, no va incloure cap discurs, i segons va recalcar la Generalitat en un comunicat, es va emmarcar “en l’estricta legalitat catalana”. Flanquejat pel president del Parlament, Roger Tor­rent, Torra va prendre possessió amb la mateixa fórmula que va utilitzar el 2016 Carles Puigdemont: “Prometo complir lleialment les obligacions del càrrec de president de la Generalitat, amb fidelitat al poble de Catalu-nya, representat pel Parlament.”

Torra va evitar penjar-se el tradicional medalló que distingeix els presidents de la Generalitat, en un gest simbòlic per subratllar l’excepcionalitat del moment, ja que segueix considerant que el “president legítim” és Puigdemont. Al Saló Verge de Montserrat, de dimensions més reduïdes que el Saló de Sant Jordi on anteriorment s’havien celebrat les preses de possessió, no hi havia representants del govern ni amb prou feines convidats, més enllà de familiars directes.

Torra ultima els serrells del seu govern, en el qual se segueix sospesant la possibilitat de “restituir” ex-consellers cessats amb l’aplicació de l’article 155. Fonts sobiranistes van assenyalar que, d’una banda, l’exconseller de Cultura Lluís Puig, un dels noms que sonava per assumir la cartera que tenia abans del 155, ha vist modificada la seva situació processal en ser rebutjada per Bèlgica l’euroordre que pesava sobre ell, per la qual cosa hauria de viatjar a Barcelona per prendre possessió. En aquesta mateixa situació es troba l’exconseller de Salut Antoni Comín, qui va dir que volia parlar primer amb Tor­ra abans de prendre una decisió referent a la seva possible restitució. Per la seva banda, Jordi Turull i Josep Rull mediten la conveniència d’acceptar l’oferta de restitució, pels efectes que pugui tenir en el seu procés judicial.

En un altre ordre de coses, el jutge del Suprem Pablo Llarena va enviar una carta a la justícia alemanya per evitar “l’error d’interpretació de les autoritats belgues” respecte a la petició d’entrega de Puigdemont. La carta va dirigida a la fiscal del Tribunal Superior d’Schleswig-Holstein, i se li assegura que l’euroordre cursada reuneix tots els requisits formals. Llarena defensa que la interlocutòria de processament és “equiparable” a una ordre de detenció espanyola i que, per tant, no cal que es dicti expressament.