Els cinc membres de 'La Manada', en llibertat després de pagar les fiances

Els cinc membres de La Manada empresonats a la presó de Pamplona i a la presó militar d’Alcalá Meco (Madrid) van quedar ahir en llibertat després d’haver abonat les fiances de 6.000 euros decretades per la secció segona de l’Audiència provincial de Navar­ra. José Ángel Prenda, Jesús Escudero i Ángel Boza, condemnats a 9 anys per un delicte d’abús sexual amb prevalença sobre una jove madrilenya als Sanfermines del 2016, van abandonar pels volts de les sis de la tarda la presó de Pamplona on romanien des que fa dos anys el jutge decretés presó provisional per a ells i els altres dos membres del grup, empresonats a Alcalá Meco.

D’aquesta presó madrilenya van marxar en taxi a les 19.30 hores el guàrdia civil Antonio Manuel Guerrero i el membre de la unitat militar d’emergències (UME) Alfonso Jesús Cabezuelo, condemnats a la mateixa pena que els seus companys.

Els tres empresonats a Pamplona van sortir junts de l’edifici, portant les seves pertinences, van pujar en dos cotxes que van acudit a rebre’ls i van abandonar el lloc a gran velocitat, la qual cosa va obligar els periodistes a haver d’apartar-se.

El mateix tribunal que va condemnar els cinc membres de La Manada per abusos sexuals, amb un vot particular en contra que demanava la seva absolució, ha decretat ara la seva llibertat sota fiança de 6.000 euros, també amb un vot particular en contra, que s’oposa a la llibertat i defensa la pròrroga de la presó incondicional. Les respectives fiances van ser dipositades afins al llarg del matí, la qual cosa va possibilitar la seva posada en llibertat.

A partir d’ara hauran de comparèixer els dilluns, dimecres i divendres al jutjat de guàrdia de la seva localitat de residència. A més, segons les mesures cautelars imposades, tenen prohibit accedir a Madrid, lloc de residència de la denunciant, amb la qual tampoc es poden comunicar per cap mitjà o procediment.

També se’ls retira el passaport, se’ls prohibeix sortir del territori nacional sense autorització judicial i han de designar un domicili on puguin ser trobats, així com un telèfon de contacte, amb l’advertiment exprés que en el cas de no ser localitzats immediatament s’expedirà la corresponent ordre de crida i cerca.

Paral·lelament, milers de persones van tornar a sortir al carrer a desenes de ciutats espanyoles per mostrar la indignació contra “la justícia patriarcal” per la resolució judicial, i van desitjar que el “carrer sigui la presó” dels cinc membres de La Manada.

Convocades pels moviments feministes, les mobilitzacions van tenir lloc poc després de la posada en llibertat dels joves. Crits com “no és no”, “justícia masclista, defensa feminista”, “no és abús, és violació”, o “jo sí et crec” es van escoltar de nou, gairebé dos mesos després de les onades de protestes que van seguir la sentència que va condemnar La Manada per abús i no per violació.

Protestes al ministeri de justícia

Al centre de Madrid, milers de persones van tallar algunes dels carrers principals com la Gran Via, després de concentrar-se enfront del ministeri de Justícia. També centenars de dones es van concentrar a la plaça Sant Jaume de Barcelona, on van fer servir cassoles i claus per fer una protesta sonora. A Pamplona, on es van produir els fets, es van congregar milers de persones a la plaça de l’ajuntament.