El Suprem confirma el processament de la cúpula del procés per rebel·lió

El Tribunal Suprem va confirmar ahir el processament de la cúpula del procés sobiranista català per un delicte de rebel·lió, inclosos Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, els quals queden, com cinc diputats més, a un pas de ser suspesos en les seves funcions com a càrrecs públics. “Cap una rebel·lió sense armes”, argumenta la sala d’apel·lacions del Suprem en un acte en el qual rebutja els recursos presentats per quinze implicats en la causa, així que confirma la decisió inicial del jutge Pablo Llarena, qui va processar un total de 25 persones, 13 de les quals per rebel·lió.

La sala considera “raonable” qualificar els fets com a delicte de rebel·lió perquè hi va haver “un alçament” amb un ús “enganyós” del poder per aconseguir la independència de Catalunya al marge de la llei. És a dir, per “obligar l’Estat a claudicar, imposant així els seus designis per la força”. I perquè, encara que el terme rebel·lió “evoca pronunciaments militars, executats ordinàriament amb armes”, el Codi Penal no exigeix que s’emprin, per la qual cosa conclou que “encara que la violència ha d’estar necessàriament present, hi ha cabuda per a una rebel·lió sense armes”.

El Suprem deixa per al judici oral la valoració de si l’entitat de la violència exercida en l’assetjament a la conselleria d’Economia el 20 de setembre o en el referèndum de l’1-O és suficient per integrar el delicte de rebel·lió, però en el moment actual del procés creu que hi ha indicis suficients que sí. Perquè –afegeix–, “van incitar a anar a votar i en conseqüència a enfrontar-se físicament amb les forces de l’Estat més de dos milions de persones”, fent-les creure que estaven exercint un dret.

D’aquesta manera, són tretze els processats per rebel·lió: l’expresident Carles Puigdemont; l’exvicepresident Oriol Junqueras; els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Antoni Comín i Dolors Bassa; l’ex-secretària general d’ERC Marta Rovira; l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell; l’exdirigent de l’ANC Jordi Sànchez, i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Puigdemont, Junqueras, Turull, Rull, Romeva, Sànchez i Comín són diputats i la decisió del Suprem els deixa a un pas de la suspensió en els càrrecs.

Ho estableix així l’article 384 bis de la Llei d’enjudiciament criminal, que preveu que quan es dicti una ordre de processament ferma i es decreti la presó provisional per un delicte relacionat “amb bandes armades o individus terroristes o rebels”, aquell processat que ostenti un càrrec públic quedarà “suspès” en l’exercici del mateix mentre duri la situació de presó. La mesura no és automàtica, sinó que l’ha d’acordar de forma raonada el jutge Pablo Llarena.