El govern anul·larà les sentències dels tribunals d'excepció franquistes

El govern espanyol vol anul·lar les sentències dels tribunals d’excepció franquistes, impulsar les exhumacions i il·legalitzar les entitats que facin apologia de la dictadura, com ara la Fundació Nacional Francisco Franco. La ministra de Justícia, Dolores Delgado, va anunciar ahir al Congrés una reforma integral de la Llei de la memòria històrica, que també pretén crear una comissió de la veritat i la retirada de la simbologia de la guerra civil i el franquisme.

Aquesta reforma també pretén dotar d’un nou significat el Valle de los Caídos “en els termes recomanats per la comissió d’experts que va estudiar la qüestió l’any 2011”. També es preveu imposar sancions econòmiques a qui no retiri simbologia de la dictadura.

D’altra banda, la ministra va explicar que la reforma vol reforçar “l’accés als arxius”, així com reobrir l’oficina de suport a les víctimes del franquisme. “És la nostra intenció i el nostre compromís assegurar l’accés a la veritat mitjançant els mecanismes adequats i eficaços que garanteixin el dret a la reparació de les víctimes del franquisme i l’obtenció de les adequades garanties de la no repetició”, va assegurar.

Dolores Delgado va explicar que el ministeri de Justícia ha creat una direcció general per a la memòria històrica que vol establir “plans de recerca dels desapareguts”. Aquest ens farà públiques les dades d’exhumació anuals, el nombre de persones localitzades, la xifra de peticions registrades i el nombre de prospeccions sense resultat positiu. També publicarà un cens oficial de víctimes de la guerra civil i la dictadura.

“No es tracta de la qualificació de les víctimes d’un bàndol o de l’altre, és una cosa diferent. Es tracta de complir els principis bàsics del dret humanitari, del dret internacional i dels drets humans. I d’una cosa molt més pròxima: de complir la llei i, en la seva falta, definir els mecanismes que la complementen”, va ressaltar la titular de Justícia durant la seva intervenció a la cambra baixa espanyola.

corinna, testaferro del rei

En un altre ordre de coses, el rei emèrit, Joan Carles I, hauria utilitzat la seva amiga Corinna zu Sayn-Wittgenstein en benefici propi per ocultar patrimoni i propietats a l’estranger. Segons unes gravacions publicades per El Español i OK Diario, el monarca l’hauria fet servir de testaferro aprofitant que viu a Mònaco, on no s’ha de fer declaració pública de patrimoni.

Les confessions les va fer l’empresària al comissari José Manuel Villarejo, actualment en presó preventiva per blanqueig, i a Juan Villalonga en una trobada a Londres. Corinna admet que l’interès de Joan Carles I cap a ella no era de caràcter personal, sinó fiscal.