Espanya
El Suprem rebutja l'extradició de Puigdemont només per malversació
Pablo Llarena respon així a la justícia alemanya, que va resoldre a favor de l’extradició per malversació però no per rebel·lió
El jutge del Tribunal Suprem espanyol, Pablo Llarena, va rebutjar ahir el lliurament de l’expresident Carles Puigdemont solament pel delicte de malversació, tal com va fallar el tribunal alemany de Schleswig-Holstein, durament criticat per ell i per la Fiscalia per la seva “falta de compromís” i “indeguda intromissió” en la justícia espanyola. Llarena va respondre així a la decisió de l’Audiència alemanya que fa una setmana va resoldre a favor de l’extradició de l’ex-president català per malversació però no per rebel·lió. A més, el jutge del TS va retirar l’ordre europea i internacional de detenció que pesava contra Puigdemont, la qual cosa significa que tindrà plena llibertat de moviments a l’estranger, si bé no podrà tornar a Espanya, ja que seria automàticament arrestat, en estar vigent l’ordre de detenció nacional, fins passats 20 anys, temps en què prescriu el delicte de rebel·lió. Pablo Llarena també va retirar les ordres europees i internacionals de detenció contra els ex-consellers independentistes Antoni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Meritxell Serret a més de la secretària general d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Marta Rovira. No obstant això, aquestes ordres es poden reactivar en el futur i, fins i tot, dictar-ne altres de noves. Llarena va optar per prendre aquesta decisió en considerar que les negatives de Bèlgica i Alemanya a extradir els líders catalans per rebel·lió, que és la base sobre la qual se sosté tot el procediment, “deterioren indegudament l’apreciació de responsabilitat que recull la recerca i un acte ferm de processament”.
“Falta de compromís”
En el seu aute, el jutge va denunciar “la falta de compromís del Tribunal Regional Superior de Schleswig-Holstein” amb “uns fets que poguessin haver infringit l’ordre constitucional espanyol”. La Fiscalia va tancar files amb l’actuació de Llarena i va assegurar que la decisió de l’Audiència alemanya suposa un incompliment del marc jurídic europeu i que no pot condicionar la seva qualificació jurídica.