França pujarà un 0,3 % les pensions fins al 2020 i suprimirà funcionaris

El primer ministre francès, Édouard Philippe, va detallar ahir les grans línies dels pressupostos per al 2019, que compten amb un creixement econòmic menor del previst, 1,7% enfront de l’1,9%, i amb la supressió de 4.500 places de funcionaris. En una entrevista al setmanari Le Journal du Dimanche, Philippe va reconèixer que l’any que ve es produirà un “rebot del dèficit”, conseqüència de la ralentització del creixement, però que això no impedirà a França “estar en la línia” del seu compromís del 2,3% el 2019.

El primer ministre va assegurar que les retallades procediran de “les polítiques públiques que no són eficaces, per exemple en l’habitatge o en els contractes subvencionats”, i va reiterar que es mantindrà l’objectiu anunciat pel president, Emmanuel Macron, d’eliminar 50.000 llocs en la funció pública fins al 2022. “El 2019, preveiem al voltant de 4.500 supressions de llocs. Hem anunciat reorganitzacions al ministeri de Finances, en el sector audiovisual públic i a la xarxa exterior de l’Estat”, va dir Philippe, abans d’agregar que altres departaments augmentaran de personal, amb 2.000 contractacions en les forces de seguretat o 1.300 en la Justícia.

Una de les mesures més polèmiques desgranades pel cap de l’executiu és l’anunci que les pensions, les ajudes a la família o a l’habitatge augmentaran un 0,3% el 2019 i el 2020, per sota de la inflació. Enfront d’això, va explicar que les prestacions que afecten els més desfavorits, com ara l’anomenada prima d’activitat (dirigida a complementar els ingressos més modests) les pensions mínimes o les ajudes a discapacitats, creixeran “molt significativament”. Philippe també va revelar una nova mesura, amb la qual es pretén incentivar el treball: els assalariats deixaran de pagar cotitzacions per les hores suplementàries a partir del setembre de l’any que ve.

L’executiu també s’enfrontarà l’any que ve a la reforma de les pensions amb la intenció d’acabar amb l’abundància de règims especials vigents actualment a França. “Es presentarà un projecte de llei al llarg del 2019. L’objectiu és aconseguir que al final (serà necessàriament molt progressiu) cada euro cotitzat doni els mateixos drets a tots els francesos”, va dir. Els plans del govern per als nous comptes es coneixen en el pitjor moment pel que fa a la popularitat de Macron i del mateix Philippe.

Segons una enquesta difosa ahir pel mateix setmanari, el president només compta ja amb l’aprovació del 34% dels francesos, percentatge llastrat en part per algunes mesures que es perceben com a “antisocials”, mentre que Philippe té el suport del 40% dels sondejats per la casa Ifop.

FUNCIONARIS CONTRA MACRON

Fa uns mesos, els funcionaris van convocar més de 150 manifestacions a tot el país per protestar contra la reforma de la Funció Pública i altres mesures del govern de Macron. Aquesta reforma preveu la supressió, d’aquí al 2022, de 120.000 funcionaris dels 5,6 milions actuals per estalviar 4.500 milions d’euros.

Les manifestacions de París van congregar 47.800 persones, segons el recompte d’un consorci de mitjans de comunicació i el gabinet d’anàlisi Ocurrence. Els sindicats van donar la xifra de 500.000 manifestants a tot França, similar a la de la mobilització del 13 de setembre contra la reforma laboral.