Rècords borsaris deu anys després de la caiguda de Lehman Brothers

Ahir es van complir deu anys de la fallida de Lehman Brothers, el que fos el quart banc d’inversions més important dels Estats Units, i que la Reserva Federal i el govern van decidir no rescatar, malgrat haver-ho fet prèviament amb Bears Stearns, que va acabar engolit per JP Morgan. La crisi financera va abocar a una gran concentració bancària i els EUA van haver d’aprovar un rescat dels actius tòxics de la seva banca per un import de 700.000 milions de dòlars, juntament amb un pla posterior d’estímul per 790.000 milions.

En 2009, el G-20 va acordar impulsar la regulació del sistema financer internacional. El tsunami va contreure un 2,1% l’economia mundial per primera vegada des de la Segona Guerra Mundial, segons el Fons Monetari Internacional. Després del col·lapse registrat al número 725 de la Setena Avinguda de Nova York, el comerç mundial va caure un 20%, un 80% dels països va entrar en recessió –les economies emergents van aguantar el cop– i es va posar en qüestió la zona euro, on alguns països van travessar greus dificultats, com Grècia, Portugal o Espanya.

RECUPERACIÓ ECONÒMICA

El selectiu S&P 500, el que millor reflecteix la marxa corporativa als EUA, va tocar fons el 9 de març del 2009, quan es va enfonsar fins als 676,53 punts; des de llavors, aquest índex ha augmentat pràcticament un 330%. Després de desplomar-se fins al seu punt més baix, el mercat borsari nord-americà va iniciar una tendència alcista que fa menys d’un mes es va consolidar com el cicle positiu més llarg de la història moderna, superant la ratxa viscuda durant els anys 90 fins a l’esclat de la bombolla. Part d’aquest impuls el protagonitzen diverses empreses de gran capitalització, entre elles Apple i Amazon, que recentment han aconseguit un valor d’un bilió de dòlars al mercat i perta-nyen al sector tecnològic, els resultats borsaris del qual s’han incrementat gairebé un 30% solament en l’últim any.

Encara que la concentració bancària, la necessitat de majors regulacions, sobretot en el ter­reny dels fons, el sobreendeutament públic i corporatiu i les tensions comercials internacionals sobrevolen l’economia nord-americana, el país que va originar l’inici de la denominada Gran Recessió, s’ha recuperat en gran part d’aquella situació. Si la veritat és que els salaris van baixar molt després de la caiguda de Lehman Brothers, l’ocupació s’ha recuperat plenament i el nivell salarial comença a aixecar el vol als Estats Units. Les últimes dades d’agost assenyalen que els salaris van repuntar alhora que l’índex de desocupació, que es va mantenir estable en el 3,9% gràcies a la creació de 201.000 nous llocs de treball, ofereix una nova mostra de la bona salut de la primera economia mundial. L’economia dels EUA està en xifres properes a la plena ocupació –en aquest país això va lligat a tenir una bona cobertura mèdica– en nivells no vistos des de començament de segle, i es recupera la creació d’ocupació, que el mes de juliol havia baixat a 157.000 nous llocs treball.

L’auge en els salaris, a més va augmentar de mitjana 10 centaus de dòlar l’hora a l’agost d’aquest mateix any, fins a situar-se en els 27,16 dòlars, la qual cosa significa que l’últim any s’han incrementat un 2,9%. Es tracta de la millor dada interanual d’increment salarial en nou anys, si bé es venia de molt a baix.