Benalla evita esclarir al Senat les seves funcions al costat de Macron

Les zones d’ombra del cas Benalla van persistir ahir després que l’assistent personal del president francès, Emmanuel Macron, comparegués durant tres hores en la comissió d’investigació parlamentària que mira de determinar el seu paper al Palau de l’Elisi.

Alexandre Benalla, qui va ser fins fa dos mesos home de confiança de Macron, va ser acomiadat després que un vídeo el mostrés copejant manifestants durant les protestes de l’1 de maig, fets pels quals està processat. Convertit en un rostre popular a França des que l’afer va sortir a la llum, molta gent es pregunta com algú tan proper al president va assumir tasques policials i amb tanta violència.

Però els dubtes es van mantenir i el cas Benalla amenaça de seguir minant la popularitat del president. Contra el seu desig, Benalla es va veure obligat a acudir al Senat, una cambra dominada per la dreta conservadora, mentre que l’Assemblea Nacional, en què té majoria el partit macronista, no va considerar necessari interrogar-lo en una altra comissió paral·lela.

Els legisladors van veure la seva tasca molt limitada en nom de la divisió de poders: el judicial els va impedir interrogar Benalla per la seva presència precisa en la manifestació de l’1 de maig, protegida pel secret de sumari, i l’executiu va delimitar l’àmbit del secret d’Estat.

Amb aquests impediments, els senadors es van limitar a mirar de determinar les funcions de Benalla, que va traçar el seu recorregut al costat de Macron, a qui va començar a prestar serveis durant la campanya electoral. Aleshores, segons el seu testimoni sota jurament, mai va ser el seu guardaespatlles ni es va ocupar de la seva seguretat: va ser el seu assistent, l’encarregat de preparar els desplaçaments i de coordinar els serveis de protecció policials, a més de les sortides privades.

Benalla va negar que hi hagués col·lisió amb els serveis oficials de protecció i es va presentar com un element complementari que no va existir sota altres presidents però que, segons va afirmar, facilitava el funcionament habitual de l’Elisi. Així, es va autoqualificar de “director d’orquestra” encarregat de “posar en escena” les sortides del president, que justificava la presència pública al seu costat, tot i precisar que els escortes eren policies o gendarmes, com fixa la llei.

Aquestes declaracions no van convèncer els senadors, que van considerar que l’exempleat de l’Elisi no va esclarir el seu veritable rol. A això se sumen noves revelacions sobre el cas, que han portat un sindicat policial, personat com a acusació particular, a sol·licitar als jutges instructors que ampliïn l’àmbit de l’acusació al d’ocultació de proves, ja que se sospita que Benalla va fer desaparèixer alguns documents.