El govern eliminarà els aforaments també en els casos de corrupció

El govern espanyol va donar inici ahir al procés de reforma constitucional per eliminar els aforaments amb un encàrrec al Consell d’Estat perquè elabori una proposta referent a aquesta qüestió, que se centrarà exclusivament en els membres del govern i els parlamentaris en l’exercici de les seves funcions. L’executiu també ha demanat al Consell d’Estat que busqui la fórmula perquè els delictes vinculats a la corrupció, encara que siguin en l’exercici del càrrec, permetin retirar l’aforament, per la seva especial gravetat.

La reforma, anunciada dilluns passat pel president Pedro Sánchez, no abordarà, per tant, la qüestió de la inviolabilitat del rei, ja que solament afectarà els articles 71.3 i 102.1 de la Constitució, segons va acordar ahir el consell de ministres. La portaveu de l’executiu, Isabel Celaá, va explicar que l’objectiu és “reduir l’aforament polític a l’estricte exercici de les funcions del càrrec públic”, i que la intervenció del Consell d’Estat assegura la qualitat normativa de la reforma i afavoreix “l’assoliment del consens” per aprovar-la.

Així, el govern encara haurà d’aprovar el projecte de la reforma constitucional després de rebre l’informe del Consell d’Estat i serà aleshores quan el remeti al Congrés perquè pugui ser aprovada en un termini de seixanta dies, segons calcula, “si hi ha voluntat d’acord” per part de les forces polítiques.

D’una banda, l’article 71.3 estableix que “en les causes contra diputats i senadors serà competent la Sala penal del Tribunal Suprem”, mentre que el 102.1 recull que “la responsabilitat criminal del president i els altres membres del govern serà exigible, si escau” davant la mateixa sala.

Pel que fa als delictes de cor­rupció que es puguin cometre durant l’exercici del càrrec, Celaá va assegurar que “sí, òbviament” s’han de treure aquest tipus de delictes de l’aforament i que aquesta és “la voluntat política” que té l’executiu a l’hora d’escometre aquestes modificacions. En tot cas, la reforma de la carta magna marcarà la supressió de l’aforament, però serà la llei després la que “abordi les qüestions processals” vinculades a la nova redacció de la Constitució, va explicar la portaveu del Govern.

LA FISCALIA, EN CONTRA D'INVESTIGAR PABLO CASADO

Les sospites de la validesa del màster de Pablo Casado es podrien quedar a les portes dels jutjats. La fiscalia del Tribunal Suprem va presentar ahir un informe en què demana que no s’investigui el màster oficial en Dret Autonòmic i Local del president del PP. El Suprem ha de valorar si investiga Casado en una causa penal pels delictes de prevaricació i su-born impropi relacionat amb el títol del màster que va cursar a la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid en el curs acadèmic 2008-2009. La sala d’admissió del Suprem havia demanat un informe per saber si havia d’obrir causa i la fiscalia ha respost amb la petició d’arxivar-la. L’opinió de la fiscalia contradiu l’opinió del jutge instructor, que va estimar que hi podia haver delicte.