frança
Macron pateix un nou revés amb la dimissió del titular d'Interior
La renúncia de Collomb, que vol aspirar a l’alcaldia de Lió a les municipals del 2020, obre una nova crisi en el moment més baix de popularitat del president
Macron pateix un nou revés amb la dimissió del titular d'Interior
En plena reconquesta de la popularitat perduda, el president francès, Emmanuel Macron, ha patit un nou revés amb la dimissió del seu ministre d’Interior, Gérard Collomb, de qui va acceptar la renúncia dimarts a última hora. Collomb, un fidel des dels orígens de l’aventura política de Macron, obre així una nova crisi al gabinet. Mostra de l’inesperat del nou contratemps és que Macron s’ha vist obligat a demanar al primer ministre, Edouard Philippe, que assumeixi la cartera vacant temporalment, abans que “en breu” nomeni el nou ministre.
El president es va forçar a minimitzar l’abast de la crisi i, davant les crítiques, va assenyalar que “el govern està en acció. Hi ha un rumb, unes institucions, un govern que treballa al servei del poble. Això és el que compta. La resta són peripècies”, va assenyalar el mandatari gal.
El mateix Collomb va negar que la seva sortida de l’executiu suposi una crisi, i la va inscriure en el desig de tornar a la política municipal com a candidat a l’alcaldia de Lió. “Vaig trobar molts problemes i deixo el ministeri més calmat”, va indicar el ja exministre, que va assegurar que el seu substitut haurà d’afrontar “una època difícil, amb amenaces de l’exterior i de l’interior”.
El president francès afronta una nova bufetada des de dins del seu propi camp en el moment més baix quant a popularitat. Des de l’esclat de l’anomenat cas Benalla, el juliol passat, Macron ha entrat en una espiral negativa que s’ha saldat amb la sortida de dos pesos pesants del seu executiu, primer el ministre d’Ecologia, Nicolas Hulot, i ara Collomb, número dos del gabinet.
Collomb abandona el govern per centrar-se en les municipals del 2020 a Lió, ciutat tradicionalment conservadora que el 2001 va arrabassar a la dreta i que regia fins que el 2017 va entrar en l’executiu, convertint-la en el seu feu electoral. La sortida de Collomb amaga una divisió profunda entre dos homes que, fins a fa poc, mantenien una sòlida relació, gairebé paternal, entre el ministre més veterà, de 71 anys, i el president més jove de la història.
La relació es va anar enterbolint a mesura que Collomb feia aparèixer la veu sovint contrària a la doctrina macronista. L’exalcalde de Lió mai va deixar de ser un representant de la França de províncies davant de la mentalitat parisenca. Per això es va oposar a decisions del govern com la de reduir la velocitat en les carreteres departamentals i va retreure a Macron la seva “falta d’humilitat” i l’allunyament del poble.
El ‘cas Benalla’, el detonant
Tot i això, va ser el cas Benalla, la imputació de l’home de confiança de Macron per l’agressió a dos manifestants durant les protestes de l’1 de maig a París, el que va aprofundir la bretxa entre tots dos, quan Collomb va descarregar tota responsabilitat a l’Elisi, una actitud que no va agradar a l’entorn presidencial. La ruptura es va engrandir quan el ministre d’Interior va anunciar el 18 de setembre passat la seva intenció de deixar el govern després de les europees del 2019 per optar a l’alcaldia de Lió.
La identitat del seu substitut revelarà si, com va fer a Ecologia, Macron segueix envoltant-se de fidels o si prefereix obrir-se a altres sensibilitats. Entre els noms que sonen figura l’actual ministre d’Hisenda, Gerald Darmanin; el responsable de relacions amb el Parlament, Christophe Castaner, o el titular d’Exteriors, Jean-Yves Le Drian.