Milers de persones es manifesten a Barcelona per la unitat d'Espanya

Milers de persones van participar ahir al matí a Barcelona en una manifestació a favor de la unitat d’Espanya. La marxa, convocada per l’entitat Espanya i Catalans, va copar bona part del Passeig de Gràcia i va culminar en un acte a la plaça de Catalunya. Javier Megino, vicepresident d’aquest col·lectiu, va demanar als jutges que instrueixen la causa del procés que no s’arronsin quan elaborin la sentència i imposin severes penes de presó als polítics independentistes. “Ni oblit ni perdó. Llargs anys de presó!”, va exclamar mentre els concentrats demanaven presó per a l’expresident Carles Puigdemont. Els convocants, a meitat de l’acte, van estimar l’assistència en 300.000 persones. La guàrdia urbana ha reduït la xifra a 65.000.

Sota el lema Barcelona, garant de la Hispanitat, la marxa ha tornat a evidenciar la desunió dels partits constitucionalistes després que Pedro Sánchez accedís a la Moncloa. De fet, ja no van celebrar de forma unitària el primer aniversari de la gran manifestació del 8 d’octubre de fa un any. La unitat es va limitar a la fotografia de l’inici de la marxa –a la Gran Via amb el Passeig de Gràcia, a uns 100 metres de la plaça de Catalunya– i després va desaparèixer. Inés Arrimadas, líder de Ciutadans i de l’oposició, i Xavier García Albiol, president del Partit Popular català, van coincidir en la capçalera, però després els càr­recs de Ciutadans, a diferència dels populars, no van acudir a la primera fila de l’escenari. Allà sí que hi havia el secretari general de Vox, Javier Ortega. El socialista Miquel Iceta no va assistir a l’acte, com tampoc no es va veure Manuel Valls, l’ex-primer ministre francès alcaldable per Barcelona.

Mentrestant, antifeixistes i grups d’extrema dreta es van manifestar a diferents punts de la capital catalana. Sota el lema L’antifeixisme és cosa de totes, la Plataforma Antifeixista va convocar una manifestació als Jardinets de Gràcia que va congregar aproximadament unes 2.000 persones, segons la guàrdia urbana, i a la qual es van sumar la CUP i altres organitzacions de l’esquerra independentista.

En paral·lel, a Montjuïc, diverses organitzacions d’extrema dreta van convocar el seu habitual acte polític amb motiu del dia de la Hispanitat. En la mobilització, en la qual van participar diverses desenes de persones i on es van exhibir banderes preconstitucionals i amb la creu cèltica, es va cremar una bandera estelada.

A Madrid, en la primera desfilada del 12 d’octubre amb Pedro Sánchez com a president del govern, el mandatari va ser escridassat i insultat per una part del públic quan va arribar davant la tribuna d’autoritats. Així, es van sentir crits com “fora, fora” i “okupa”, i altres que demanaven “eleccions”.

Negociació dels pressupostos

D’altra banda, Sánchez va assegurar que no començarà a negociar els pressupostos amb els partits nacionalistes fins després de presentar-los al Congrés, a final de novembre o principis de desembre. En una conversa informal amb periodistes, durant la recepció de la Hispanitat al Palau Reial, Sánchez va insistir que confia a tirar endavant els comptes públics i va subratllar que per a això necessita el suport de la majoria simple de la cambra, és a dir 156 escons –va calcular– una situació que va recordar que ja va superar en el seu moment l’expresident José María Aznar. El PNV ja ha avançat que, en principi, estaria disposat a votar a favor.