Macron manté el pla ecològic però atenuarà les pujades del carburant

En plena tensió social per les protestes dels armilles grogues, el president francès, Emmanuel Macron, no va cedir ahir a la principal demanda d’aquest moviment –la congelació de les taxes al carburant–, encara que es va obrir a atenuar-les en funció de les fluctuacions del preu del petroli. Després de dues setmanes de protestes –algunes de les quals, com la de dissabte passat, esquitxades per alguns moments de violència–, el cap d’Estat va fer un pas endavant per explicar com aquest impost finança la transició energètica.

“Cal construir un mètode per estar a resguard de les fluctuacions del cru. Desitjo que en tres mesos hi hagi un mètode perquè aquesta taxa sigui més intel·ligent, atès que ara és una mica cega”, va admetre Macron, vist pels seus crítics com el “president dels rics”, allunyat de les necessitats de les classes mitjanes i populars.

Malgrat que no va aportar detalls sobre com es calcularà aquest impost –que va pujar aquest any 7,6 cèntims per litre per al dièsel i 3,9 cèntims per a la gasolina–, va dir que s’organitzarà “una cita trimestral que mitigui l’efecte d’un augment en els preus mundials” del petroli. Amb tot, “no canviarem d’opinió, assumint les nostres conviccions” ecologistes, va anotar el dirigent, qui va descartar així aplicar una moratòria en la pujada de la taxa.

“Si no fem res deixarem els nostres treballadors més modestos de la mateixa manera com han estat en les últimes dècades”, va alertar el president francès, qui va dir que les classes mitjanes rurals afectades per l’impost al combustible “són les primeres víctimes” de les polítiques dels últims 40 anys. “Primer els vam dir que podien anar a viure lluny de les grans ciutats, després que sempre podien tenir un cotxe per desplaçar-se a la feina”, fent-los dependents d’aquest mitjà de transport, va lamentar.

Per a Macron, la transició cap a una energia neta és necessària per a la sobirania energètica i per no dependre dels preus del cru que estableixen països productors com Rússia, l’Iran i Aràbia Saudita. En aquest sentit, va anunciar un augment del finançament de les energies renovables des dels 5.000 milions d’euros anuals fins a un total d’entre 7.000 i 8.000 milions. La meta és triplicar la producció eòlica terrestre d’aquí al 2030, multiplicar per cinc la fotovoltaica i llançar 45 nous concursos per ampliar els camps eòlics al mar.

Tancament de reactors nuclears

Macron també va detallar que es tancaran 14 dels 58 reactors nuclears de França fins al 2035, deu anys més tard de l’objectiu inicial, començant pels dos de la central de Fessenheim d’aquí a l’estiu del 2020.

El president, que travessa el punt més baix de popularitat en els 18 mesos de mandat –tan sols una quarta part del país n’aprova la gestió–, va assegurar entendre “el descontentament” i “la ira” de la població que s’ha manifestat aquestes setmanes. “En tres mesos vull un mètode que faci possible l’accés de la gent a les ajudes que existeixen, que puguin saber quant els costa un vehicle que contamini menys, que puguin pagar una entrada conforme a les seves possibilitats”, va agregar.

Així mateix, va comunicar la posada en marxa de l’Alt Consell de l’Acció Climàtica, un organisme independent format per 12 experts que avaluarà si França va complint els requisits necessaris perquè el 2050 el país deixi d’emetre carboni.