Els Armilles Grogues perden força en la cinquena jornada de protestes

La protesta dels Armilles Grogues a França va registrar ahir una baixada significativa de participació durant el cinquè dissabte consecutiu de protestes. Encara que hi va haver càrregues policials, no es van registrar les escenes vandàliques com les que s’havien produït en altres convocatòries.

Segons el Ministeri de l’Interior, ahir al migdia s’havien comptabilitzat fins a 33.500 manifestants, i només a París, 2.200. La reducció del nombre de manifestants és significativa si es té en compte que dissabte passat n’hi va haver 77.000 a tot el país i 10.000 a la capital. El nombre de detencions també va ser menor. La prefectura de policia de París va indicar que 120 persones van ser arrestades, 63 de les quals sota custòdia, una xifra molt inferior respecte a les 598 de la setmana passada. Davant de la possibilitat de noves protestes, l’executiu francès va decidir mobilitzar 8.000 agents i 14 vehicles blindats a París.

Punts neuràlgics vigilats

Els Camps Elisis i la Plaça de l'Òpera Garnier, epicentres de les protestes a París, van estar especialment vigilats a través de registres als accessos. També es van tancar les línies de metro properes i d’alguns museus i comerços per seguretat. La jornada d’ahir era clau després que el president, Emmanuel Macron, anunciés dilluns un conjunt de mesures per millorar el poder adquisitiu dels ciutadans que li costaran a les arques públiques uns 10.000 milions d’euros. Entre les propostes s’hi inclouen l’augment de cent euros mensuals del salari mínim, l'anul·lació de la pujada de les cotitzacions per a les pensions inferiors als 2.000 euros, l’exempció d’impostos i de cotitzacions per a les hores extra i la petició a les empreses d’una prima voluntària de “Cap d’Any”. Els manifestants d’ahir van denunciar que aquestes propostes són “engrunes”.

Els Armilles Grogues, que van mantenir la seva primera protesta nacional el 17 de novembre contra l’augment de la taxa sobre els carburants, van seguir reivindicant una baixada dels impostos sobre els productes de primera necessitat i van demanar un “referèndum d’iniciativa ciutadana”. “Exigim el dret de votar nosaltres mateixos les nostres lleis perquè siguin més justes i estiguin basades en la voluntat del poble”, deia ahir una pancarta, que anava acompanyada d’una petició de dimissió del president Emmanuel Macron.

Sortida als reclams

El president va considerar divendres en roda de premsa posterior a la cimera europea de Brussel·les, que havia sentit “de forma sincera” les expressions als carrers i que ha aportat respostes a curt termini “a través de la voluntat de l’organització d’un diàleg i d’una major vitalitat de la nostra democràcia”. A això s’hi afegeix la confirmació, difosa divendres, de l’augment del 0,4% previst per als salaris dels funcionaris a partir de gener, que no s’aplicarà als del cap de l’Estat, el primer ministre i els ministres.

El portaveu governamental, Benjamin Griveaux, havia demanat als Armilles Grogues anul·lar la protesta davant la situació excepcional que vivia el país, en alerta màxima després de l’atemptat del dimarts a Estrasburg, amb quatre morts i 12 ferits, perpetrat per un jihadista que va ser abatut el dijous. Superat aquest episodi, els Armilles Grogues afirmen estar disposats a continuar la protesta.