La Fiscalia defensa que el judici al procés se celebri al Tribunal Suprem

La Fiscalia va defensar ahir que es jutgi els acusats del procés sobiranista català al Tribunal Suprem perquè les seves accions van suposar un “atemptat greu contra l’interès general d’Espa­nya”, enfront de les defenses, que van advocar per fer-ho a Catalu­nya en considerar el TS “sensible a les ingerències del poder polític”. Ahir es va celebrar la vista de les qüestions prèvies, a la qual no hi va assistir cap dels acusats, i on les parts van analitzar la competència del Suprem per jutjar els fets davant el tribunal, format per set magistrats i presidit per Manuel Marchena.

La Fiscalia ho té clar. Jaime Moreno, acompanyat de Consuelo Madrigal, va dir que el procés va suposar un “atemptat greu a l’interès general d’Espanya” en el qual es va intentar derogar la Constitució i proclamar la independència de Catalunya, la qual cosa va obligar l’Estat a intervenir aplicant l’article 155. El 155 és clau per a la Fiscalia en tant que requereix com a condicions per a la seva posada en marxa l’“incompliment de les obligacions de Catalunya” i un “atemptat contra l’ordre constitucional”. Un panorama, va afegir, que “depassa la competència de la comunitat autònoma” i “projecta el resultat en tot el territori nacional”.

De la mateixa forma, va rebatre la tesi de les defenses que a l’estranger tan sols es van produir “actes aïllats” sense relació amb els delictes, quan el full de ruta del procés deia que “era absolutament necessari internacionalitzar el conflicte”. L’ús d’un sistema de vot a les delegacions de Catalunya per a un acte declarat inconstitucional, la clausura de determinades pàgines web allotjades en servidors estrangers, les tasques de lobby i la contractació d’observadors internacionals formen part d’una “estratègia” i “han de ser considerats en el seu conjunt perquè tots ells responen a una mateixa finalitat”, la rebel·lió.

Una línia compartida per l’acusació popular que exerceix l’ultradretana Vox i especialment per l’Advocacia de l’Estat, que va destacar que les pròpies defenses han reconegut l’existència d’actes internacionals per donar suport al procés independentista, i això és “suficient per justificar la competència” del Suprem.

Però les defenses van denunciar que s’ha fet una interpretació “extremadament forçada” per arrossegar la competència quan només hi va haver “fets de suport” al delicte que no han exigit cap comissió rogatòria, la qual cosa evidencia “una absència absoluta de recerca internacional”. “No pot ser que un pagament a la sucursal del BBVA de Brussel·les” o “una conferència a l’estranger sobre el dret d’autodeterminació” determini la competència, van dir els lletrats. Tot va passar a Catalunya. I de donar-se els delictes de rebel·lió, sedició, desobediència i malversació, aquests s’haurien comès en aquesta comunitat autònoma perquè tota la planificació i execució dels fets es van realitzar a Catalunya, van argumentar.

L’exemple d’Artur Mas

Si en alguna cosa van ser especialment insistents va ser a agafar la causa contra el president Artur Mas, jutjat pel TSJC per la consulta del 9N, com el principal precedent per celebrar el judici a Catalunya. “Amb Mas ningú es va plantejar que la competència era del Suprem”, va dir Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, un argument que el fiscal va rebutjar pel tipus de delicte comès.