El TS denega la llibertat als presos del procés a les portes del judici

El Tribunal Suprem espanyol va denegar ahir de nou la llibertat als nou presos preventius de la causa del procés independentista català, a les portes del judici, i va rebutjar equiparar el seu cas amb el de l’opositor kurd Selahattin Demirtas –que ells van invocar–, pel qual el Tribunal d’Estrasburg va condemnar Turquia.

Els nou acusats van demanar al Suprem acudir al judici en llibertat i van invocar l’anomenada “sentència sobre el cas Demirtas”, per la qual el TEDH va reclamar a Turquia que adoptés les mesures necessàries per acabar amb la presó provisional de l’expresident del partit d’oposició pro kurd HDP. Un cas que actualment també està estudiant el Constitucional en el recurs contra la presó de l’ex-vicepresident català Oriol Junqueras.

Però la sala que enjudiciarà el procés va rebutjar en un aute que existeixi qualsevol similitud amb aquest cas i va deixar clar que en aquest procediment ni s’estan perseguint ideologies ni està en qüestió “una forma de pensar”. Argumenta el Suprem que la majoria dels recurrents eren representants de l’Estat a Catalunya, plenament integrats en les estructures de poder, i en cap cas “expressaven la silenciada veu del discrepant enfront d’una política hegemònica que s’imposa sense contrapesos”. Per contra, Demirtas “era un líder opositor l’empresonament del qual podia arribar a implicar una ruptura de la legitimitat democràtica”.

Per tant, “la pretesa equiparació” de tots dos casos pot ser “una respectable estratègia defensiva” però no té “viabilitat per la falta de similitud amb els fets” que s’enjudiciaran pròximament. La sala assevera que en el Suprem no s’està criminalitzant cap ideologia perquè, de fet, “la ideologia que amb tanta legitimitat democràtica professen els recurrents” és la que “sosté ara al govern autonòmic i està present en les institucions de les quals la majoria dels processats formaven part”. Així, el tribunal insisteix que “no està en qüestió una forma de pensar, una concepció rupturista de les relacions entre els poders de l’Estat”.

Per tal de fonamentar el seu rebuig a les peticions de llibertat o de mesures alternatives sol·licitades pels presos, el Suprem també recorda que el risc de fugida continua sent intens, tenint en compte l’existència d’“estructures de poder organitzades” fora d’Espanya, i posades al servei dels processats que es troben fugits.

De fet, algunes autoritats catalanes “s’han desplaçat per mantenir reunions amb les persones integrants d’aquestes estructures”, algunes d’elles fugides, assenyala la sala en clara referència a l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. Això demostra, segons el tribunal, “l’existència de certa infraestructura a l’estranger que podria facilitar la fugida dels processats”.

causa arxivada

En un altre ordre de coses, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el TSJC, va arxivar la causa que tenia oberta per un delicte de desobediència contra el conseller català d’Interior, Miquel Buch, per haver promogut el referèndum de l’1-O entre els alcaldes quan liderava l’Associació Catalana de Municipis, l’ACM. El jutge instructor del TSJC va acordar arxivar la querella que la fiscalia va presentar contra Buch i també contra Neus Lloveras, presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència, l’AMI, durant l’1-O.