Junqueras llança un al·legat polític sense entrar a parlar de la DUI

L’ex-vicepresident català Oriol Junqueras va protagonitzar ahir un al·legat polític en defensa del diàleg per aconseguir la independència, en presentar-se davant el tribunal com “un pres polític” jutjat per les seves idees, però evitant el cara a cara amb la fiscalia i sense retre comptes sobre la declaració unilateral d’independència (DUI).

La declaració més esperada del judici del procés es va limitar a respostes a l’advocat, després de renunciar a afrontar l’interrogatori de les acusacions, “convençut” que és un procés “polític” i que ni ell ni els seus companys de banqueta van cometre cap delicte. “Vaig assumir anar a la presó” tan sols per “defensar un mandat democràtic” emanat de “la majoria del poble de Catalunya” i sense preveure mai la violència com a mitjà per aconseguir la independència, va defensar Junqueras, que s’enfronta a 25 anys.

Persistent i insistent, va dir: “Mai, mai, mai, mai. Ningú pot tenir cap dubte sobre que sempre hem rebutjat la violència.” Tot el contrari que les forces i cossos de seguretat de l’Estat, que van actuar l’1-O amb una “violència injustificada, innecessària i que contradeia el mandat judicial”, fins al punt que era “absolutament impossible d’imaginar que hi hagués una intervenció policial d’aquest tipus” per fer front al comportament “cívic, pacífic i exemplar” de la població, com ja havia succeït el 20 de setembre del 2017.

Res va dir dels presumptes incidents que li imputa la fiscalia i que són, al costat de les lleis de desconnexió, la base de la seva acusació per rebel·lió culminada amb la DUI. Sí que va deixar clar que “votar no és delicte”, com no ho és promoure un referèndum, ni treballar pacíficament per la independència de Catalunya.

I va insistir en la legitimitat del referèndum i que al conflicte ter­ritorial “se li ha de donar un sortida política”, ja que “això no es resol posant la gent a la presó”. Amb tot, Junqueras va proclamar el seu amor per Espanya: “Jo estimo Espanya. La gent i la cultura espanyoles. Ho he dit mil vegades perquè és veritat.” Però també va matisar que la millor forma de garantir la convivència entre Espanya i Catalunya és entre iguals, entre estats.

Després de Junqueras va arribar el torn de l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, qui va optar per una estratègia diferent: no només va respondre al fiscal i a l’advocada de l’Estat, sinó que va entrar de ple a parlar de la DUI. I ho va fer per restar-li valor jurídic, en qualificar-la de mera “declaració política”, que no es va desenvolupar posteriorment.

Forn va vertebrar el seu relat en dues premisses fonamentals. Una, que “els mossos d’esquadra sempre van complir la llei” i, l’altra, que “no van rebre mai instruccions polítiques” ni seves ni de Carles Puigdemont “per incomplir la seva funció de policia judicial” i executar les ordres de la fiscalia i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per impedir l’1-O.