Turull admet que es va ignorar el TC per complir el “mandat popular”

L’exconseller de Presidència Jordi Turull va reconèixer ahir en el judici del procés que el govern català va decidir ignorar els avisos del Constitucional per paralitzar l’1-O en un exercici de “ponderació”, en el qual va prioritzar el mandat popular de votar. Gairebé quatre hores de declaració en les quals Turull no va evitar el cara a cara amb el fiscal Jaime Moreno, com sí que va fer després l’exconseller d’Exteriors Raül Romeva, que va consagrar les dues hores de compareixença al seu lletrat.

Tots dos van descarregar tota violència en les forces i cossos de seguretat de l’Estat perquè el moviment independentista es caracteritza pel seu “pacifisme i civisme”. És la marca registrada d’un govern que, van sostenir, mai va encoratjar la ciutadania a una altra cosa que no fos votar.

Romeva va voler deixar clar que la violència no només no era “desitjable” per aconseguir la independència sinó una opció “poc intel·ligent”, mentre que Turull va asseverar que optar per una estratègia violenta seria una “operació destinada al fracàs”. També van compartir visió sobre la declaració unilateral d’independència (DUI), que el Parlament va aprovar el 27-O, una resolució que en la seva opinió va ser una “declaració política”, o més aviat una “expressió de voluntat política” que encaixava amb el “sentir majoritari del poble català” expressat l’1-O.

El que corresponia aleshores era gestionar “aquest mandat popular”, una justificació de la qual va tirar Turull per assumir que si es va poder celebrar el referèndum va ser perquè abans el govern va ignorar els advertiments del TC per paralitzar-lo.

Turull, que com Romeva s’enfronta a una petició fiscal de 16 anys de presó, va defensar que el govern va intentar “fins a l’últim minut” que el referèndum “fos pactat” amb l’executiu central, tot i que l’expresident Carles Puigdemont va dir la famosa frase de “referèndum o referèndum”. Sense cap possibilitat d’un acord amb Rajoy, Turull va explicar que es van veure forçats a realitzar un “exercici de ponderació” entre les resolucions judicials del TC i del TSJC amb “el seu compromís amb els ciutadans”. Amb relació a la malversació, Turull va maldar per negar que es gastés “ni un euro” en l’organització del 1-O fins al punt de desconèixer d’on van sortir les urnes.

L’exconseller de Presidència es va enfrontar cos a cos amb el fiscal, tot el contrari que Romeva, qui en no respondre a les acusacions va eludir que li preguntessin, per exemple, pel pagament als observadors internacionals. Amb tot, va titllar de “delirant” que se l’acusi de malversació perquè totes les despeses del seu departament tenen a veure amb actuacions “lícites”.

En començar l’interrogatori va presentar-se com un “pres polític” en un “judici polític”, com va fer Oriol Junqueras. Romeva va apel·lar al diàleg per abordar la independència des d’“una negociació multilateral” amb diversos actors, enfront del fracàs de les converses amb Rajoy, que va respondre “amb cadires buides, telèfons penjats i portes tancades”.