Bassa afirma que ni l'1-O ni la DUI van servir per a la independència

L’ex-consellera catalana de Treball Dolors Bassa va degradar ahir la finalitat del referèndum de l’1-O en admetre que “no va ser mai un acte concloent” per proclamar la independència, sinó un instrument per forçar una negociació amb l’Estat, com va passar amb la DUI, que era una declaració política però “res més”.

Bassa va sortir del guió en no tenir en compte el valor efectiu de la consulta, tot i que la Llei del referèndum, anul·lada pel TC, és clara en el seu article 4.4 quan estableix que “si en el recompte dels vots vàlidament emesos hi ha més vots afirmatius que negatius, el resultat implica la independència de Catalunya”.

A la jornada més maratoniana fins a la data al Suprem –11 hores i mitja–, Bassa es va desmarcar de l’estratègia d’Oriol Junqueras, i es va convertit en la primera a trencar el silenci d’ERC davant la fiscalia i en renunciar a presentar-se com una presa política en un judici polític. Però especialment per rebaixar la finalitat de referèndum en situar-lo com una eina per forçar l’Estat a negociar, però “mai un acte concloent”.

Pel que fa a la DUI, la va qualificar d’“un acte polític i pacífic”, però li va restar tot el valor en reconèixer que ni es va publicar ni es va comunicar a organismes internacionals. Tot això des del respecte a l’“autoritat” del Constitucional, que va dir admetre i sentir, ja que la intenció no era desobeir els seus requeriments, l’incompliment dels quals mai va veure com a delicte.

Una visió que xoca de ple amb la sostinguda per l’exconseller de Territori Josep Rull –que s’enfronta, com Bassa, a 16 anys de presó per rebel·lió–, que va lamentar “el dèficit important d’autoritat moral” d’un TC “instrumentalitzat” per l’Estat, una situació davant la qual el govern va decidir apostar per la convocatòria de l’1-O a la recerca de l’“equilibri” entre l’imperi de la llei i el principi democràtic. Això sí, sempre “des de la convicció que convocar un referèndum no és delicte”.

Menys incisiva que Rull, l’exconsellera de Governació Meritxell Borràs, un dels tres acusats que està en llibertat, va manifestar que va optar per ser fidel al mandat del Parlament de seguir endavant amb el referèndum en lloc d’atendre els requeriments del Constitucional, tot i que ho va fer “sense menysprear” el TC. I l’antic responsable de Justícia de la Generalitat Carles Mundó –que s’enfronta a 7 anys de presó, els mateixos que Borràs– es va mostrar esquiu a les preguntes sobre el TC encara que, després de la insistència del fiscal Javier Zaragoza, va assegurar que des del 15 de setembre del 2017 no va realitzar cap acte ni resolució per incomplir aquests requeriments. D’anteriors advertències va preferir no respondre.

Advertència de Felip VI

Es dona la circumstància que aquests posicionaments esgrimits ahir, anteposant un mandat popular al compliment de la llei, es produïen el dia que el rei Felip VI va assegurar que “no és admissible apel·lar a una suposada democràcia per sobre del Dret, ja que, sense el respecte a les lleis, no existeix ni convivència ni democràcia”.

En el que sí que van coincidit tots tres va ser en el desconeixement de l’origen de les urnes l’1-O. Cap va dir saber d’on van sortir o qui les va fabricar, com tampoc van reconèixer saber res de l’existència del document Enfocats, clau en la causa per traçar suposadament el full de ruta de la independència.