Sànchez afirma que el 20-S no hi va haver alçament ni assalt violent

L’expresident de l’ANC Jordi Sànchez es va defensar ahir en un dur cara a cara amb el fiscal de l’acusació de rebel·lió negant la major davant qualsevol sospita de violència el 20-S davant la conselleria d’Economia. Ni alçament ni intents d’assalt, només una actitud legítima de protesta. Gairebé cinc hores va durar el més dur dels interrogatoris que ha presenciat fins ara el Tribunal Suprem en el judici del procés. El va protagonitzar Sànchez, que s’enfronta a una petició fiscal de 17 anys de presó per rebel·lió, davant del fiscal Javier Zaragoza.

Conscient que el principal element que sustenta la rebel·lió és la violència, Sànchez es va esforçar a negar qualsevol indici de perill d’ordre públic el 20 de setembre del 2017 a la conselleria d’Economia, on milers de persones es van concentrar durant un registre judicial. I ho va fer el mateix dia que Catalunya tornava a viure una vaga general, en la qual, malgrat el limitat seguiment en l’àmbit laboral, els CDR es van mobilitzar per tallar l’autopista AP-7 i el transport ferroviari. La jornada es va saldar amb tres detinguts i càrregues policials.

Considerat un dels símbols de la mobilització independentista en els últims anys a Catalunya, Sànchez va titllar de “fals” el “relat” d’alguns informes segons els quals “va haver-hi un intent permanent d’assalt”, quan es va viure una “mobilització” que “va sorprendre tothom”, ell inclòs. Però que va ser pacífica, i que només pretenia exercir “de manera cívica” el “legítim” dret de protesta.

Ni va haver-hi “llançament d’objectes” ni es va impedir que treballés la comissió judicial que registrava la conselleria, i si la secretària judicial va haver de sortir per un edifici adjacent, va explicar, va ser perquè tenia la “percepció” que el passadís que l’ANC va habilitar no era segur.

Sànchez va condemnar els danys que van patir diversos vehicles de la guàrdia civil, al mateix temps que va negar que fossin fruit d’un “alçament puntual”, i va considerar poc raonable que “una acció concreta, criticable i denunciable” per part d’uns quants “sigui l’excusa per penalitzar” la protesta. L’exlíder de l’ANC va deixar clar que quan va arribar a la conselleria ja hi havia “una muralla humana”, centenars de persones, mitjans de comunicació i representants públics concentrats i que va ser després quan l’ANC va cridar a la mobilització.

Abans de Sànchez va declarar l’exconseller d’Empresa Santi Vila, que va lamentar que es frustressin els seus intents de mitjançar amb el govern de Rajoy per impedir la DUI i va retreure a Puigdemont que no sabés “gestionar” la pressió a les xarxes socials, un cop va decidir convocar eleccions. Després de suspendre el TC la llei que el regulava, l’1-O “va mutar a una gran mobilització política” que ell ja mai va reconèixer com a referèndum, com tampoc li va merèixer valor la llei de transitorietat aprovada al Parlament, un “disbarat” que al seu parer no hauria assumit “ni un alumne de primer de Dret”.