Rajoy lamenta “moltíssim” les imatges de l'1-O però en culpa la Generalitat

L’ex-president espanyol Mariano Rajoy va lamentar ahir “moltíssim” les imatges de violència del 1-O, però va responsabilitzar el govern de Carles Puigdemont dels ciutadans i agents ferits per seguir endavant amb la convocatòria del referèndum animant la gent a votar incomplint la llei.

Rajoy va comparèixer com a testimoni en el judici del procés, on va reiterar que tant Artur Mas com Puigdemont eren “plenament conscients” que “no autoritzaria un referèndum per liquidar la sobirania nacional ni la unitat d’Espanya”. Per aquest motiu, va assegurar que no va haver-hi “cap mediador de res” entre el seu executiu i la Generalitat per evitar l’activació del 155 i la DUI, perquè estava “clara” la seva posició de no negociar” ni sobre la Constitució ni sobre la sobirania nacional.

Més enllà d’això, Rajoy va reconèixer explícitament la violència de l’1-O després de visualitzar un vídeo en el qual s’observen càrregues policials i ciutadans ferits. “Lamento moltíssim totes aquestes imatges”, va dir, però immediatament després va deixar clar que “la responsabilitat dels dirigents polítics consisteix a evitar que es produeixin esdeveniments com els que s’han vist aquí”. I va asseverar: “Si s’hagués actuat complint la llei no hauríem vist aquestes imatges ni altres de semblants.”

Això sí, va considerar “normal” que en una situació com l’1-O hi hagi “enfrontaments”, sobretot quan hi ha “voluntat en alguns casos concrets que n’hi hagi”, especialment després dels “assetjaments” a policies i guàrdies civils, a més d’alcaldes no independentistes en els dies previs al referèndum.

Rajoy va voler remarcar que davant l’“excepcional” situació que es va viure a Catalunya va decidir aplicar l’article 155 de la Constitució en creure que era “molt més operatiu i més just” que l’estat de setge o d’excepció. I ho van fer després de ser “molt prudents” i avisar la Generalitat “fins a la sacietat” que per aquest camí no anaven enlloc.

Menys explícita que Rajoy amb les imatges de l’1-O va ser l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, que es va limitar a dir que “no són agradables a la vista”. Tant ella com Rajoy es van desmarcar totalment de l’operació Copèrnic, que va destinar uns 6.000 guàrdies civils i policies a Catalunya per impedir l’1-O, en al·legar que no eren els responsables de dissenyar dispositius policials. Encara que l’expresident no va ser preguntat per la DUI, Sáenz de Santamaría no va dubtar a assegurar que el govern mai va creure que fos “simbòlica”.

Ahir també va declarar l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro, que va admetre que no es pot descartar que es destinessin fons públics a l’1-O, malgrat que la Generalitat tingués intervinguts els comptes, perquè una anàlisi comptable sempre pot resultar enganyosa”. De fet, va reconèixer que quan detectaven “algun tipus d’irregularitat” la denunciaven davant la fiscalia, cosa que va succeir set vegades.

Polèmica amb baños i reguant

A última hora de la tarda, els exdiputats de la CUP Antonio Baños i Eulàlia Reguant van protagonitzar la polèmica del dia en negar-se a contestar a Vox malgrat no estar permès, per la qual cosa el jutge Marchena els va convidar a abandonar la sala. El tribunal els va imposar una multa de 2.500 euros i els va donar un termini de cinc dies perquè comuniquin si volen declarar.