Zoido es desentén de les càrregues i culpa els mossos de no complir l'1-O

L’ex-ministre espanyol d’Interior Juan Ignacio Zoido es va desvincular ahir de l’operatiu policial i de les càrregues del referèndum de l’1-O, un dia en què la policia va actuar de forma “proporcionada” enfront del dispositiu “insuficient” dels mossos, que no van complir allò promès.

Com a màxim responsable d’Interior en aquell moment, el seu testimoni en el judici del procés català era un dels més esperats per algunes defenses, sobretot la de l’exconseller Joaquim Forn, acusat de rebel·lió i sobre el qual pesa la responsabilitat de l’actuació dels mossos en episodis clau com el 20-S o l’1-O. Però, malgrat el seu càrrec, Zoido va assegurar que ni ell va donar l’ordre a la policia i la guàrdia civil d’intervenir, ni tampoc de posar fi a les càrregues. Aquesta decisió la van prendre els “operatius”, i ell no la va examinar perquè no acostuma a “valorar els dispo­sitius”.

“Jo no vaig donar l’ordre sobre què havien de fer ni com ho havien de fer.” D’aquesta forma va traçar l’exministre una línia entre les seves funcions i allò que era competència dels operatius policials. Això no el va eximir de defensar l’“actuació destacada” de les forces de seguretat l’1-O, on al seu parer es va desplegar una força “proporcionada i racional” en unes condicions “molt adverses” que els van obligar, fins i tot, “a replegar-se, en veure que era impossible accedir als col·legis”.

Tot això en una jornada en la qual va resultar “impossible” complir l’ordre judicial d’impedir el referèndum davant els “autèntics escuts humans” i la “resistència activa i organitzada” i a vegades violenta que oposaven els votants. L’actual diputat del PP va ressaltar així que a vegades “per restablir l’ordre legal no hi ha més remei que emprar de manera raonable la força”. No hauria passat el mateix, va recalcar, si els mossos haguessin complert el compromís adquirit en reunions anteriors a l’1-O.

En total, va explicar, van ser 6.000 els policies nacionals i guàrdies civils que Interior va ordenar enviar a Catalunya, “en auxili” als mossos i arran del 20-S, on va haver-hi “aglomeracions i manifestacions” pels registres practicats. I va assenyalar: “Han d’assumir la responsabilitat tots aquells que van promoure, van incitar i van encoratjar la celebració del referèndum.”

Hores abans que Zoido va ser el lehendakari, Íñigo Urkullu, qui va testificar davant el tribunal, a qui va relatar el paper d’“intermediació” entre el govern i la Generalitat per impedir tant la DUI com el 155. Urkullu va revelar que en les converses amb Carles Puigdemont va constatar que no volia “de cap manera” seguir endavant amb la DUI i que Rajoy “era reticent a aplicar el 155”.

Les seves gestions, exercides ja des del juny del 2017, però més intensament els dies posteriors a l’1-O, van propiciar un “acord” perquè es convoquessin eleccions a Catalunya i es renunciés a la DUI. Però el 26 d’octubre, segons Urkullu, Puigdemont li va comunicar que no podia convocar eleccions perquè “les persones que estaven manifestant-se a la plaça Sant Jaume se’ls estaven rebel·lant i també tenia pressió dins el seu propi grup”.