espanya
L'exsecretari d'Estat de Seguretat culpa els mossos de permetre l'1-O
José Antonio Nieto va dir al judici del procés que hi va haver “actes de violència organitzada” abans, durant i després del referèndum
L’exsecretari d’Estat de Seguretat espanyol, José Antonio Nieto, va assegurar que l’1-O es va celebrar perquè els mossos no van actuar per impedir-ho, en una jornada en la qual es va donar “el pitjor escenari possible” i on “tècnicament” no es van produir càrregues però sí un ús de la força que va resultar el “mínim imprescindible”. Així ho va manifestar durant la declaració al Tribunal Suprem en el judici del procés. Nieto es va presentar davant el tribunal com el màxim responsable del dispositiu policial de l’1-O i va defensar la intervenció de la policia nacional i la guàrdia civil davant la “ineficàcia i absència” dels mossos, que “no tenien el més mínim interès” a coordinar-se amb la forces i cossos de seguretat de l’Estat ni a complir les instruccions judicials de l’1-O.
En la seva declaració, Nieto va revelar que el govern espanyol va suggerir a la Generalitat tres dies abans de l’1-O que es pogués votar “en places o llocs oberts” on no es vulnerés l'ordre judicial d'impedir-ho, però “no va haver-hi ni el més mínim gest de cessió”. L’executiu central va plantejar que “si es tractava d’evidenciar capacitat de mobilització de l’independentisme”, això “no s’anava a evitar”, per la qual cosa existia l’opció que se “simulés” el referèndum en carrers i places, però, va afegir, “no va haver-hi gens d’interès i va haver-hi una convicció absoluta de mantenir l’1-O”.
L’interrogatori de Nieto es va prolongar quatre hores, el més llarg dels testimonis fins avui, conscients les parts que es tracta d’una prova fonamental per provar l’ús de la violència, que és la clau del delicte de rebel·lió. En la declaració, l’ex-número dos d’Interior va reiterar que l’actuació policial durant l’1-O va ser “exemplar” perquè “l’ús de la força va ser el mínim imprescindible”, malgrat que “l’entorn era molt complex”, la qual cosa va provocar, a vegades, que els policies es repleguessin en alguns col·legis davant el “greu risc” cap a la seva integritat física. Així, es va mostrar convençut que finalment s’acabaran arxivant les causes obertes contra les desenes de policies imputats.