De los Cobos acusa els mossos de facilitar l'1-O en lloc d'impedir-lo

El govern espanyol va activar “l’escenari B” durant l’1-O davant l’“insuficient, inadequat i ineficaç” dispositiu dels mossos, que més que impedir-lo van facilitar un referèndum que es va desenvolupar amb greus episodis de violència, muralles humanes i nens com a “parapets”.

És el que va explicar ahir en el judici del procés el coordinador del dispositiu policial contra el referèndum, el coronel Diego Pérez de los Cobos, que va abundar en els episodis de violència de l’1-O que ja havia detallat al tribunal al matí l’exdelegat del govern a Catalunya Enric Millo. Dues declaracions clau en un judici en què l’acusació principal, la rebel·lió, que pesa sobre nou encausats requereix una violència de la qual la fiscalia no dubta.

Després que Millo relatés les nombroses situacions d’“assetjament, fustigació i violència” que es van viure a Catalunya des de principi de setembre del 2017, quan es van aprovar les denominades lleis de desconnexió, Pérez de los Cobos va denunciar la “virulència” que la policia es va trobar l’1-O i va titllar d’“estafa” el dispositiu dels mossos. Segons el seu parer, la policia catalana més aviat va contribuir que se celebrés el referèndum. Tant, que en algunes ocasions va oferir “una imatge institucional d’unes eleccions corrents” amb agents apostats a les portes dels col·legis.

Per això, a primera hora ja “no hi havia cap dubte” que es donaven les tres condicions que havien preestablert –“insuficiència, inadequació i ineficàcia” del dispositiu dels mossos–, perquè el govern activés “l’escenari B”, que suposava actuar per lliure. Davant aquest panorama, va prosseguir, les forces de seguretat es van trobar “una situació de gravetat major” a la prevista amb “grups perfectament organitzats”, fins al punt que en alguns col·legis els agents van haver d’“avortar l’actuació per evitar mals majors”.

Enfront d’aquesta situació, els mossos van actuar amb una “passivitat absoluta” o fins i tot amb “obstrucció directa” a la intervenció policial en deu o onze col·legis i amb la presència de cotxes camuflats per fer tasques de contravigilància. Davant la inacció dels mossos, l’actuació de la policia i la guàrdia civil “va voler ser el més escrupolosa possible” amb “un ús exquisit” de la força i on “no va haver-hi cap intervenció contra votants”.

Al seu torn, Millo va relatar l’ambient creixent d’assetjament que es vivia un mes abans de l’1-O davant el “plantejament suïcida” de l’expresident Carles Puigdemont, que li va confessar que no podia “fer marxa enrere” amb el referèndum. Millo va denunciar fins a 150 episodis on es va arribar a “assetjar, cridar, amenaçar” i fins i tot “agredir directament vehicles i persones” per evitar actuacions judicials, i que es van arribar a llançar “objectes incendiaris”. Tot això, va dir, en una jornada en la qual Puigdemont va encoratjar les muralles humanes i va animar “tothom” a defensar “les urnes i els col·legis” com “si algú estigués atacant”, va ressaltar.