Junqueras també encapçalarà la llista d'ERC a les eleccions generals

El líder d’ERC, Oriol Junqueras, serà finalment qui encapçalarà la candidatura d’ERC a les eleccions generals del 28 d’abril, i també a les europees del 26 de maig, perquè el seu partit creu que “és la millor forma de denunciar la situació de repressió i de vulneració de drets que pateix Catalunya”. La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va explicar en una roda de premsa que l’executiva de la formació ha decidit que, “mentre hi hagi repressió, Junqueras serà el cap de llista a totes les eleccions que hi hagi a partir d’ara”, la qual cosa implica que encapçali la candidatura de les generals, però també de les europees, en les quals ja s’havia decidit prèviament que seria el primer candidat.

L’acord adoptat per l’executiva d’ERC no serà efectiu per a les municipals perquè, segons va cor­roborar Vilalta, “és tècnicament impossible que Junqueras pugui encapçalar les llistes en tots els ajuntaments”.

L’actual portaveu adjunt d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, estarà en un lloc prominent de la llista per Barcelona de les eleccions generals del 28 d’abril i serà, a la pràctica, qui liderarà la campa­nya electoral. “Serà la cara visible” de la candidatura, va precisar Vilalta, ja que Junqueras es troba a la presó i està sent jutjat pel Tribunal Suprem. La portaveu d’ERC va destacar que “en el context d’un judici contra líders polítics i de repressió contra els drets i llibertats de Catalunya, en la qual es vol criminalitzar la democràcia i es persegueix les urnes, creiem que la millor resposta és més democràcia”.

ERC considera que “tècnicament” no existeix una incompatibilitat legal per ser candidat a les eleccions generals i a les europees, i que podria obtenir totes dues actes de diputat una vegada triat, tot i que posteriorment hauria de renunciar a una d’elles. Amb la decisió de col·locar Junqueras com a candidat a totes les eleccions en què això sigui possible, ERC pretén llançar el missatge que “la democràcia no es pot empresonar.

Paral·lelament, en el judici al procés al Tribunal Suprem, va tenir lloc la primera intervenció d’un ex-alt càrrec dels mossos d’esquadra. L’excap de la comissaria d’informació del cos, Manel Castellví, va assegurar que va avisar Carles Puigdemont del perill d’una “escalada de violència” pel referèndum de l’1 d’octubre. Va dir que estaven preocupats pel que anomenaven “independentisme revolucionari”, que va identificat amb associacions com Arran o el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans. “Patíem per si s’infiltraven als col·legis”, va apuntar. I va afegir que ell personalment va advertir la cúpula del govern, el 28 de setembre, que alguns grups podien passar a una “resistència activa” el mateix 1 d’octubre davant l’actuació policial als col·legis. El comissari va afirmar que va sortir “frustrat” de la reunió de dia 28 perquè va veure que l’executiu estava determinat a tirar endavant el referèndum.

D’altra banda, els màxims responsables de la policia nacional i la guàrdia civil a Catalunya, Sebastián Trapote i Ángel Gozalo, van carregar contra els mossos per l’actitud de “passivitat” l’1-O. A més, van ratificar la versió de Diego Pérez de los Cobos i van parlar de “virulència” davant els col·legis i resistència “organitzada”. Cal recordar que Trapote, el 1974, va matar per l’esquena, a un pam de distància, el mecànic José Luis Herrero, quan estava contra la paret i mentre l’estaven emmanillant a Badalona, a prop del domicili familiar.