El feminisme manté el pols amb una jornada de protestes multitudinàries

365 dies després d’una històrica jornada de vaga que va sacsejar Espanya, el feminisme va tornar a fer una altra demostració de força i va mobilitzar novament centenars de milers de dones i molts homes en lluita per un futur en què la igualtat sigui una realitat. Va ser un 8 de març diferent, festiu i reivindicatiu com el de l’any passat, però també més aguerrit, condicionat de forma inevitable per la proximitat de les eleccions.

Les xifres apunten que 6 milions de persones van seguir les aturades convocades, segons UGT, amb més incidència en grans empreses, en el sector sanitari o en l’educatiu. En sanitat va sumar-se a la vaga, al torn de matí, un 60% dels treballadors, segons CCOO, i el seguiment va ser del 80% a la universitat, superior al 60 per cent a educació secundària i FP i del 42% en infantil i primària.

Les estudiants van ser les primeres a mobilitzar-se. Segons el sindicat d’estudiants, més de 2,5 milions de joves van sumar-se a l’aturada i més de 350.000 van participar en desenes de manifestacions al migdia a tot Espanya. Aquesta mateixa xifra de persones és la que va sortir al carrer només a Madrid a la tarda, segons fonts policials. És a dir, aproximadament el doble que fa un any.

A Barcelona, 200.000 persones es van manifestar, segons la Guàrdia Urbana, i a Sevilla i Bilbao, 50.000, segons fonts policials i municipals, respectivament. El centre de València va acollir una marea humana que es va estendre al llarg de 3,5 quilòmetres.

Les protestes d’ahir també van coincidir amb un context de ressorgiment del masclisme. Sense anar més lluny, diversos diaris espanyols publicaven ahir anuncis a tota pàgina d’una organització ultra, Hazteoir.org, que demanava derogar “les lleis de gènere”. Paral·lelament, la CEOE va fer públic un informe en el qual atribueix la bretxa salarial de gènere, entre altres factors, a una menor propensió de les dones a assumir riscos i a negociar i competir.

Les dones i la seva victòria als carrers van deixar en segon pla els polítics, que van trobar en el 8-M un bon motiu per escalfar la precampanya electoral. Tot i així, el debat polític entorn del moviment feminista, aguditzat després de l’èxit del 8-M de l’any passat, es va deixar sentir a les manifestacions, en les quals es van veure pancartes dels partits, com la del PSOE sota la qual van marxar a Madrid gairebé tots els ministres. El PP no es va sumar a aquestes marxes, però sí Ciutadans, que va rebre retrets en forma de lemes: “Feminisme liberal, ridícul total!”, corejat per les ministres, o “això és una manifestació i no la del trio de Colón!”.

Altres països europeus, com França, Portugal, Itàlia o Bèlgica, també van ser escenari de multitudinàries protestes.