Buteflika renuncia a la reelecció i obre pas a la incertesa al país

El líder d’Algèria, Abdelaziz Buteflika, va renunciar ahir a presentar-se a la reelecció, va ajornar els comicis presidencials previstos per al 18 d’abril i va obrir així un període de gran incertesa en un país clau per a l’estabilitat al Mediterrani. La retirada es produïa enmig d’una onada de protestes massives a tots els racons del país i amb prou feines 24 hores després que el mandatari, de 82 anys i greument malalt, tornés a Alger després de dues setmanes ingressat en un hospital de Suïssa.

En un missatge a la nació llegit al principal informatiu de la nit, Buteflika va anunciar també l’obertura d’un període de transició que tindrà com a objectiu triar un successor a través d’uns comicis que trigaran alguns mesos a convocar-se. Un procés que es vertebrarà a través de la convocatòria d’una conferència nacional “independent i inclusiva”, els detalls de la qual no va oferir, i que estarà tutelat per “un govern d’unitat nacional”, la composició del qual tampoc va revelar.

En aquest sentit, la renúncia al que hauria estat el seu cinquè mandat consecutiu va arribar acompanyada de la sortida del primer ministre, Ahmed Ouyahia, i de tot el seu gabinet. “Algèria travessa una etapa sensible de la seva història. El 8 de març, per tercer divendres consecutiu, va haver-hi importants marxes populars a tot el país”, va assenyalar el mandatari, que va assegurar “comprendre les motivacions del poble” i “la necessitat de posar en marxa un projecte renovador” per al país. Per això, “no em presentaré a un cinquè mandat i aquesta ja no serà una qüestió per a mi. El meu estat de salut i la meva edat m’han assignat com a últim deure amb el poble algerià contribuir a col·locar els fonaments per a una nova república, com a part del nou sistema que tots ambicionem”, va explicar.

La renúncia es produeix després de tres setmanes d’intenses protestes en les quals milions de persones han exigit de forma pacífica als carrers tant la sortida de Buteflika com la caiguda del seu règim, al qual acusen de corrupte. I aquesta era una de les opcions que preveia el cercle de poder militar que domina el país, davant la deriva que començaven a prendre unes protestes que van arrencar fa mesos als camps de futbol i van saltar als carrers el 22 de febrer, dos dies abans que Buteflika fos traslladat a un hospital de Ginebra.

Ja el 3 de març s’havia divulgat un altre “missatge a la nació” atribuït al malalt dignatari en el qual prometia renunciar a la presidència i obrir el citat període de transició una vegada que hagués resultat triat en els comicis ara ajornats. Així i tot, les protestes van tornar a intensificar-se divendres, impulsades per les reivindicacions feministes del 8 de març, i van començar a mutar, amb atacs directes al règim militar, que controla Algèria des de la independència de França el 1962.

CRIDA A LA VAGA GENERAL

Una pressió popular que entre setmana mantenien els estudiants i a la qual ahir es van sumar els jutges, enmig d’una crida a la vaga general i a la desobediència pacífica que començava a prendre força a tot el territori.

A la presidència des del 1999, Buteflika va patir el 2005 una úlcera sagnant d’estómac i el 2013 un vessament cerebral que va minvar les seves facultats físiques i que el va impedir fer campanya a les presidencials de l’any següent, però va guanyar els quarts comicis seguits. Fa cinc anys que no fa visites oficials a l’exterior.