Buteflika renunciarà a la presidència abans del 28 d'abril i deixarà el país

El president algerià, Abdelaziz Buteflika, renunciarà a la presidència abans del 28 d’abril, data en la qual culmina el seu mandat, i deixarà Algèria, país clau per a l’estabilitat al Mediterrani, enfront d’una transició complexa i inèdita.

La notícia va ser difosa ahir a través d’un comunicat oficial de la presidència en el qual s’explicava que, abans, el mandatari, de 82 anys i greument malalt des del 2013 “haurà d’adoptar mesures importants”. En concret, “mesures destinades a garantir la continuïtat del funcionament de les institucions estatals durant el període de transició que s’obrirà la data en què decideixi renunciar”, va argumentar. Segons la Constitució, aquest període de transició haurà de ser tutelat pel president del Senat, Abdelkader Bensalah, que haurà de convocar eleccions presidencials en un termini de noranta dies.

L’anunci de la renúncia compleix les expectatives d’una part de la població, que des de finals de febrer surt cada divendres al carrer de forma massiva per exigir la sortida del mandatari, al qual no s’ha vist en públic des que el passat 11 de març tornés de Suïssa després de dues setmanes ingressat en un hospital. Però suposa una garrotada per a aquells que exigien també la caiguda del cercle de poder que el protegeix, al qual recriminen la corrupció i responsabilitzen de la greu crisi econòmica nacional.

“És una declaració que ha arribat molt tard. Esperàvem la seva dimissió i no la seva intenció de dimitir. Tot això és per guanyar temps fins al 28 d’abril i continuar robant el poc que queda”, va dir a EFE un jove venedor que va preferir no identificar-se. Al seu costat, a la plaça de la Grand Post, compartia opinió Usama Bubekar, estudiant de batxillerat que ha participat en les manifestacions. “Estem preocupats. És una situació que ens afecta perquè no sabem el que ens oferirà el futur. No es tracta només de Buteflika, sinó que és tot el seu clan el que ha de dimitir abans. No es pot dir que sigui una notícia, no hi ha res nou”, va recalcar amb pessi­misme.

Les protestes van arrencar el passat 22 de febrer amb un objectiu definit: forçar la renúncia de Buteflika a ser reelegit per a un cinquè mandat consecutiu en les presidencials previstes per al 18 d’abril. Tres setmanes després, i en un primer intent per contenir la crisi, la presidència va emetre un decret en el qual el mandatari renunciava a la seva candidatura, s’ajornaven els comicis i s’ordenava la creació d’un govern de transició liderat pel ministre d’Interior, Nouredin Bedaui.

El carrer, però, va demanar més: va qualificar la decisió d’argúcia, es va negar a negociar amb Bedaui la composició de l’executiu de concertació nacional i va redoblar les manifestacions per exigir la caiguda del cercle de poder que governa entre bastidors. La situació va començar a donar un gir la setmana passada després que el cap de l’exèrcit, el general Ahmed Gaïd Salah, proposés l’aplicació de l’article 102 de la Constitució, que permet inhabilitar Buteflika.

En aquest marc, diumenge es va fer el primer dels passos cap a la renúncia: en un altre decret, la presidència va revelar la formació del nou govern de transició que ja no podrà ser renovat i que lideren l’exministre d’Interior, Nouredin Bedaui, i el propi Gaïd Salah. Una transició tutelada per l’anomenat clan Buteflika contra el qual s’ha expressat el carrer en les últimes setmanes.