Mor Neus Català, supervivent als camps de concentració nazis

Neus Català, l’última supervivent catalana del nazisme, va morir ahir als 103 anys als volts de les cinc de la tarda al geriàtric Guiamets de Tarragona, on feia uns anys que residia. Nascuda el 6 d’octubre del 1915 a Els Guiamets, Tarragona, Neus Català i Pallejà va ser una activista antifeixista, republicana i feminista, compromesa amb la memòria històrica després de sobreviure a camps d’extermini nazi, als quals va ser deportada durant el seu exili a França a causa de la Guerra Civil espanyola.

Català viure diversos anys a Rubí (Barcelona) i a París (França), i va col·laborar en campanyes de defensa dels drets humans i la pau. De fet, va dedicar més de 60 anys de la seva vida a recuperar la memòria de les 92.000 dones mortes en el camp de concentració alemany de Ravensbrück, del qual era l’única supervivent catalana amb vida.

GUERRA CIVIL ESPANYOLA

Diplomada en infermeria el 1937, Neus Català va formar part de les Joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i del sindicat UGT, i es va traslladar a Barcelona quan va començar la Guerra Civil, si bé el 1939 va travessar la frontera francesa amb un centenar de nens orfes de la colònia Negrín de Premià de Dalt (Barcelona) que estaven a càrrec seu. Des del seu exili a França, va col·laborar amb els maquis i es va incorporar a la resistència gal·la. El 1943 va ser denunciada als nazis, reclosa i maltractada a la presó de Llemotges (França), i el 1944 va ser deportada al camp de Ravensbrück i, posteriorment, al de Flossenburg (Alemanya) -en concret al camp dependent txec d’Holleschein-, i va ser obligada a treballar en la indústria d’armament. Finalment, Català va ser alliberada el maig de 1945 per l’Exèrcit Roig, al final de la Segona Guerra Mundial, i va tornar a França per continuar la lluita clandestina contra el franquisme. En paral·lel, va mantenir la seva militància amb el PSUC, el PCC, i posteriorment en EUiA. Al final dels anys 60 va començar a recuperar la memòria històrica de les dones de la resistència i deportades, recopilant testimoniatges, que després va plasmar en el llibre De la resistència i la deportació: 50 testimoniatges de dones espanyoles, del 1984.

EL RECONEIXEMENT PÚBLIC A LA LLUITA ANTIFEIXISTA DE NEUS CATALÀ

Neus Català va rebre diferents reconeixements al llarg de la seva vida, com ara la Creu de Sant Jordi el 2005, la Medalla d’Or al Mèrit Cívic de l’Ajuntament de Barcelona el 2014, la Medalla d’Or i la Medalla centenària de la Generalitat el 2015 -en el marc de l'Any Neus Català, coincidint amb el 70 aniversari de l’alliberament dels camps nazi-, o el Premi Alternativa 2006 d’EUiA. Català va tancar la llista d’ICV-EUiA en les eleccions per a l’alcaldia de Barcelona del 2007, amb una candidatura encapçalada per Imma Mayol, i acompanyada en les últimes posicions per la fundadora de l’Associació de Dones del 36, Maria Excepte, presa durant la dictadura de Francisco Franco i també supervivent de camps de concentració.